tag:blogger.com,1999:blog-91915603086564818862024-03-19T04:08:07.321+01:00pell a pellSom bellesa i felicitat, celebrem la nostra existència expressant la riquesa que som.Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.comBlogger311125tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-43842112288517420782023-01-09T15:29:00.003+01:002023-01-09T15:32:38.921+01:00Beneïda rutina<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqyngxVUBWPPoraV3gmvVXbaKp85RTQqytriYxBZ7NKtcOeVCHXSAl0HGzdD5gCfJweiOVTSLOpNalQMubXf41YZneweL0HZR5PY1C3ysHm4iNxQ9x49igKDkpOtezuFL7SjSug5xPK1rDblf4WP-4hQOVGzDtatVUgRFdn0Rz9LwafVu3etBDIPRS/s1024/Healthy-Kitchen-Hacks.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqyngxVUBWPPoraV3gmvVXbaKp85RTQqytriYxBZ7NKtcOeVCHXSAl0HGzdD5gCfJweiOVTSLOpNalQMubXf41YZneweL0HZR5PY1C3ysHm4iNxQ9x49igKDkpOtezuFL7SjSug5xPK1rDblf4WP-4hQOVGzDtatVUgRFdn0Rz9LwafVu3etBDIPRS/s320/Healthy-Kitchen-Hacks.webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gener, mes de nous començos, de bons propòsits i de generació d’hàbits.
Després de la festa, de la laxitud i l’eufòria, tornem a la rutina. Paraula
odiada per molts però mal entesa per la majoria. “Rutina” ve de ruta, camí. De la mateixa manera que quan anem d’excursió ens agrada passejar per senders
en comptes d’anar camp a través, la rutina és necessària en la nostra quotidianitat
per dirigir-nos vers l’èxit. Una rutina, això si, que ens aporti benestar,
creixement i salut. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És temps d’establir una rutina que ens faci bé, que treballi per nosaltres
sense que ens calgui pensar massa. Llevar-nos aviat i fer exercici, esmorzar
sa, arreglar-nos i tenir temps per organitzar el dia amb calma. Al nostre
organisme li agrada seguir unes pautes. Anar a dormir, menjar i fer activitat
física en una franja horària concreta. El cos es prepara per allò que li espera
i treballa amb més eficiència quan està programat per desenvolupar les seves
funcions vitals amb certa constància. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una paraula ben diferent que cal no confondre amb la rutina és la
monotonia. “Monotonia” significa literalment “un sol color”. És a dir, fer
sempre el mateix. Aquesta ens mata. El nostre cervell necessita la novetat,
aprendre cada dia i superar-se. Això si, dins d’un ordre i una harmonia. Per aquesta
raó, la prosperitat consisteix en afrontar nous reptes, adaptar-nos al canvi i
evolucionar tot mantenint-nos centrats, arrelats i amb la ment estable. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com podem aconseguir aquesta temprança i serenitat? L’equilibri i
l’estabilitat neixen de la certesa que les nostres necessitats seran satisfetes
siguin com siguin els esdeveniments. El nostre cos se sent fort, segur i ple de
confiança quan disposa de tot el necessari per funcionar amb eficiència. Aquest
és l’aspecte en el que la rutina ens ofereix el seu suport: ens ajuda a suplir-nos
d’hàbits positius amb regularitat. De la mateixa manera que les cançons que més
ens agraden es basen en un ritme que ens transmet bellesa i plaer, una
quotidianitat organitzada ens proporciona vitalitat i satisfacció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per molt que els nostres caps somiïn i siguin capaços d’imaginar nous
universos i grans idees, no deixem de ser organismes vius que, com les plantes
i els animals, tenim unes necessitats biològiques que si no satisfem, perdem el
món de vista. En el fons, som ben simples. Ens cal sol, descans, nutrients,
activitat física i interaccions socials. Si dissenyem una rutina que contingui
cadascun d’aquests components en la seva dosi adequada, disposarem de la resta
del temps per exercir la nostra creativitat i explorar infinites noves
possibilitats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es tracta doncs, d’entrenar-nos per incloure de manera automàtica allò que
ens fa bé en la nostra quotidianitat. La
rutina ens prepara per funcionar al nostre màxim potencial. Quan de manera
inconscient ens proveïm d’allò bàsic per resplendir, no ens cal invertir més
temps en “apagar els focs” que sorgeixen quan no ens cuidem i disposem de tota
la nostra energia per desplegar els nostres projectes més importants. Traçar
una ruta és clau per arribar a bon port, per això, la rutina és la drecera per
assolir els nostres objectius. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">* <span>Gràcies àvia per transmetre'm la teva passió per l'etimologia</span></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-35359076805042007542023-01-04T09:09:00.002+01:002023-01-04T09:15:01.836+01:005 aprenentatges del 2022 per viure el 2023 des d’una altra perspectiva<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3GCaofFtN0G-Akc9E0op-O30vkiPhe-vvQ9kj_oWRzDIek6Qls2qWuPuC9K_Kkzj9ST0GPTatRd57TzLLt2C2JEb-BQJn-aTHei23Lp6XPCXVNevakY1ShFgvFezoQ5x_BxC3J4Vzge8VCq6tDB2JU4dqgFJo1z9N0RqZZCdS1HP9coBOP-6NcKsR/s689/b68467bd4dbf33cc1c77efdd78081742.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="689" data-original-width="564" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3GCaofFtN0G-Akc9E0op-O30vkiPhe-vvQ9kj_oWRzDIek6Qls2qWuPuC9K_Kkzj9ST0GPTatRd57TzLLt2C2JEb-BQJn-aTHei23Lp6XPCXVNevakY1ShFgvFezoQ5x_BxC3J4Vzge8VCq6tDB2JU4dqgFJo1z9N0RqZZCdS1HP9coBOP-6NcKsR/s320/b68467bd4dbf33cc1c77efdd78081742.jpg" width="262" /></a></div><br /><p></p><h1><span class="MsoIntenseReference" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span> </span><span> </span><span> </span>1.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><span class="MsoIntenseReference" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">No es tracta de fer més sinó de centrar-nos en les nostres
prioritats</span></span></h1><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span class="MsoIntenseReference"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Sempre
havia pensat que quant més millor: més objectes, més amics, més plans,... fins
que em vaig adonar que no hi ha luxe més elevat que la simplicitat. El que
destaca les botigues més cares és la buidor dels seus estants: perquè un luxós
objecte cridi l’atenció, ha d’estar envoltat d’espai enlloc de quedar amagat
entre una pila d’altres andròmines. En la nostra vida passa el mateix: quan
menys obstacles hi ha al nostre camí, més lliures som. Les barreres al nostre
creixement son totes aquelles coses que ens fan nosa, les relacions que no ens
fan bé, les responsabilitats que no ens condueixen a ser la persona que
genuïnament som. Per tant, desfer-nos de tot allò que ennuvola la nostra
perspectiva ens fa guanyar molta energia, claror i serenitat, que al fi i al cap
és el que desitgem.</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Gràcies: <i>Danshari;
ordena la teva vida</i>, de Hideko Yamashita</span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span class="MsoIntenseReference" style="text-indent: -18pt;"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">2.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><span class="MsoIntenseReference" style="text-indent: -18pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Per desplegar la teva autèntica personalitat, has
d’aprendre a conviure amb la desaprovació dels altres.</span></span></b></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span class="MsoIntenseReference"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Els
afalacs son la droga més dura. He viscut molts anys pensant que era
imprescindible complaure els altres per integrar-nos i sentir-nos acceptats.
Ara penso el contrari: és necessari ser un mateix per poder aportar riquesa a
la societat. Un dia el meu fill va venir molt disgustat de l’institut perquè un
company li havia dedicat una tirallonga d’improperis al xat del grup. Em va
sortir del cor dir-li que ell és com la xocolata. Encara que pensi que la
xocolata és deliciosa i sigui el seu menjar preferit, hi ha gent que no suporta
aquest aliment. De la mateixa manera, cadascú de nosaltres tenim les nostres
característiques i no agradem a tots aquells amb qui interactuem. Però de qui
és el problema quan algú odia un menjar? De la xocolata o de la persona? Quan
no agradem a algú és més cosa seva, que nostra. De fet, tenir detractors és una
manera infal·lible de saber que estem expressant amb naturalitat qui som. Hem
d’alegrar-nos quan els altres no estan d’acord amb les nostres decisions: vol
dir que hem seguit el nostre criteri i no pas el seu. Que hem fet ús de la
nostra llibertat i ens hem guiat pel nostre desig enlloc de la necessitat de
complaure.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Gràcies: <i>The
courage to be disliked</i>, d’Ishiro Kishimi i Fumitake Koga (existeix una
edició en castellà titulada “Atrévete a no gustar”)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-indent: -18pt;"><span class="MsoIntenseReference"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">3.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span></span></b><span class="MsoIntenseReference" style="text-indent: -18pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><b>Dins el teu cos hi ha les claus de la llibertat: obre les
portes!</b></span></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span class="MsoIntenseReference"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Ens
passem incomptables hores al dia barrinant i intentant solucionar els problemes
amb la ment, però a vegades, aquesta és inefectiva. Quan els pensaments son
repetitius, hi ha una sortida ràpida al maleït estancament: moure el cos! Fer
qualsevol activitat física activa tots els recursos del nostre organisme,
facilitant-nos unes eines amb les que no podíem comptar des de la immobilitat.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">El nostre
cos és savi i te entre les fibres dels seus teixits la resposta que busquem. Connectar
amb el nostre organisme mitjançant l’exercici ens atorga el poder que sempre hem
tingut però que, potser, ens havia passat per alt. Sentir els missatges que ens
envia, conèixer-lo millor i atendre les seves necessitats és la clau per al creixement
i l’evolució. Cal partir de la integritat per triomfar i assolir els nostres
autèntics propòsits. Fer ioga, Pilates, nedar, caminar o ballar son eines que
ens ajuden a ser la millor versió de nosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Gràcies:
Arielle Schwartz per la extraordinària classe de ioga que va penjar al youtube
(<a href="https://youtu.be/qkEdsN8nmxI">https://youtu.be/qkEdsN8nmxI</a>)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-indent: -18pt;"><span class="MsoIntenseReference"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">4.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span></span></b><span class="MsoIntenseReference" style="text-indent: -18pt;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><b>Entre els arbres, la vida te sentit</b></span></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span class="MsoIntenseReference"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Aquest
any he après que la natura és la nostra llar. Quan estic envoltada de verd i
respiro aquella olor de bosc, em sento lliure i realitzada. La natura és el
nostre origen i estar-hi en contacte ens ajuda a centrar-nos i a relativitzar.
Les coses prenen un nou caire després d’un passeig entre avets. Els banys de
bosc (els japonesos en diuen Shinrin-yoku) son una de les teràpies més
poderoses per millorar la nostra salut tant física com mental. Hi ha piles
d’estudis científics que demostren els efectes immediats després de passar tan
sols mitja hora entre arbres. A tot arreu on hi cap un arbre, n’hi hauríem de
plantar un, proposa el botànic Stefano Mancuso per contrastar la petjada dels
humans a la Terra. Us imagineu que això es fes realitat? Arbres i plantes a tot
arreu on arriba la nostra vista: aromes, textures i colors fent les delícies
dels nostres sentits. Perquè això sigui possible, comencem amb el nostre granet
de sorra i omplim de verd cada racó del nostre entorn.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Gràcies: <i>La
nació de les</i> plantes d’Stefano Mancuso, <i>El batec del bosc</i>, Peter
Wohlleben<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-indent: -18pt;"><span class="MsoIntenseReference"><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">5.<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span></span></b><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><b> </b><span class="MsoIntenseReference"><b>Quant més
conscient ets del teu poder, més proactiva es la teva conducta</b></span></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span class="MsoIntenseReference"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">A vegades
ens queixem de la gent que no fa res, que no ajuda als altres i es queda impune
davant del sofriment aliè. Critiquem i condemnem la seva actitud. Tanmateix, he
observat que aquestes persones no actuen tampoc a favor del seu propi
benestar.</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;">Se senten impotents, estan
convençudes que no tenen força per canviar la situació, no confien en els seus
propis recursos i per tant, viuen en una mena de paràlisi existencial. Quant
més alt és el coneixement del teu propi valor, més desitges posar-lo al servei
de la societat. És a dir, sovint, qui més ofereix és qui més segur està de la
seva grandesa.</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Una sana
autoestima és un factor imprescindible per l’autèntica generositat. Quan sabem
el que valem, aportem als altres perquè es inherent a la nostra naturalesa. De
la mateixa manera que un arbre regala els seus fruits a aquell qui els vulgui
menjar, es propi dels humans contribuir a millorar la societat. Estem
dissenyats per evolucionar i generar una vida cada vegada més digna i pròspera.
Quan descobrim la nostra capacitat d’acció, esdevenim persones proactives que
generen solucions amb la seva manera de fer. <b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 32.2pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-39391418109313975722022-02-11T12:18:00.002+01:002022-02-11T12:18:43.891+01:00 Google intern<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLUoZtZNK75E2MYyMReobR8n_Yp6BtGebV9zyGlPMrAP2n7YN1Prv7YXXw9NBkaYSxphpu6LVnc6ULrImHYGi7fLrmnHnSwcL97TNC3Mccicqt8ADFND9aDEMK7-fhoot8wxYee6nJQVOPSxDFSuFGtsoouXISGIzZeg5Z0padbWwE-wuxRU7E6_QC=s1500" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhLUoZtZNK75E2MYyMReobR8n_Yp6BtGebV9zyGlPMrAP2n7YN1Prv7YXXw9NBkaYSxphpu6LVnc6ULrImHYGi7fLrmnHnSwcL97TNC3Mccicqt8ADFND9aDEMK7-fhoot8wxYee6nJQVOPSxDFSuFGtsoouXISGIzZeg5Z0padbWwE-wuxRU7E6_QC=s320" width="213" /></a></div><br /><p><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cada vegada que
vull saber alguna cosa obro el Google, escric una paraula clau i apareix davant
els meus ulls un allau d’informació, d’on només em cal escollir la que satisfà
les meves necessitats. És tan fàcil i assequible que m’he acostumat a tenir tot
el que vull saber al meu abast en un instant. Tanmateix, hi ha informació que
no apareix a cap dispositiu electrònic. Hi ha dades que només podem obtenir
desconnectant de tot i escoltant el nostre cos. Google mai ens podrà descriure
amb precisió que és el que més li cal al nostre organisme en un moment concret.
Tampoc ens pot orientar sobre els nostres principis vitals ni sobre els
objectius que més desitgem assolir. Tenim tan integrat l’hàbit de recórrer al
mòbil per saber qualsevol cosa que a vegades ens costa recordar-nos de
consultar altres fonts que ens aporten una informació imprescindible.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El cos és una d’elles.
Estar connectats al nostre organisme i ser receptius als seus missatges pot
millorar considerablement la nostra existència. Ens diu, per exemple quins nutrients
li convenen més quan ens sentim atrets per un cert tipus d’aliments. Ens acostuma
a avisar quan necessitem descans. O quan ens cal obrir-nos i explicar a les nostres
amistats allò que sentim per gestionar-ho d’una manera més eficaç. Parar un
moment i escoltar allò que les nostres percepcions ens diuen, ens regala la
oportunitat d’implementar grans millores a la nostra vida. Saber allò que més
ens convé a cada moment és una riquesa de valor incalculable. Tenir aquest
coneixement ens permet prendre les decisions adequades. Ens fa més savis, astuts
i competents. Cooperar amb el nostre organisme per dur a terme els nostres
projectes ens permet gaudir del seu potencial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per això m’encantaria
que existís un Google intern on hi pogués escriure “què li contesto a l’Eva
sobre la proposta que m’ha fet?” o “ quina és la reacció més apropiada al
conflicte que tinc amb el meu nebot?”. També m’agradaria poder-li preguntar
quant d’exercici necessito fer per generar múscul però no esgotar-me i també quines
són les paraules justes i adequades per descriure els meus sentiments. Tenir
una resposta automàtica a totes aquestes preguntes i a moltes altres, ens
ajudaria a viure la vida que realment volem viure. És a dir, a ser la millor
versió de nosaltres mateixos. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La idea d’un Google
intern no és tan esbojarrada ni utòpica. De fet, és un recurs que ja ens era
receptat fa mil·lennis. Com dicta la sentencia inscrita al Temple d’Apolo a Delfos:
“Coneix-te a tu mateix”. Estar atents i observar el nostre cos i les seves
reaccions posa a les nostres mans l’eina més poderosa del món: l’auto-coneixement.
Quan estem habituats a escoltar el nostre organisme, interpretem les seves senyals
amb agilitat. De fet, el nostre cos es comunica amb nosaltres de manera molt
clara. Només ens cal entrenar-nos per atendre’l i actuar-hi amb coherència. De
la mateixa manera que els cotxes tenen un panel en el que s’encén una llumeta
quan hi ha una averia o ens llença un avís quan li cal alguna cosa, el nostre
organisme ens indica allò que funciona i el que no mitjançant la nostra
sensació de benestar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan ens sentim
alegres, experimentem plaer i satisfacció, significa que el nostre cos té allò
que necessita. Quan estem de mal humor, insatisfets o neguitosos vol dir que
ens cal fer alguna acció per retornar el nostre cos al seu equilibri original.
Els nadons ploren quan tenen gana o necessiten contacte. Nosaltres també experimentem
malestar i ens queixem quan ens falta alguna cosa. En canvi, somriem, estem
serens i afectuosos quan tot està en ordre en el nostre interior. Així, és
qüestió d’agafar l’hàbit d’observar el nostre estat d’ànim i de prendre les
decisions necessàries per dirigir-lo vers el seu estat natural de vitalitat i
plenitud. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tanmateix, per dur
a terme aquesta escolta activa amb el nostre cos, cal temps. Temps per observar-nos,
distingir matisos i teixir una relació sana i amable amb nosaltres mateixos. Aquest
22 de gener va morir, als 95 anys, el monjo budista Thich Nhat Hanh, qui ens va
deixar el lema “Somriu. Respira. Ves a poc a poc”. De ben segur ens serà d’ajuda
en el nostre projecte d’auto coneixement somriure per expressar el nostre
benestar, equilibri i gratitud. També ens beneficiarà respirar amb profunditat
i amplitud per oxigenar cada cèl·lula del nostre organisme. Finalment, avançar
amb lentitud és l’imprescindible per respectar el nostre ritme biològic i viure
amb consciència el nostre organisme i les seves possibilitats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-26702294471210410482022-01-31T11:59:00.002+01:002022-01-31T11:59:41.553+01:00Fer-nos la vida fàcil<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvE3ZWGoO7uFwjh7JS1lqfd7MyeptDnH9YqqEyMEuJPMt9o_DMALerkc8-p9t0pOqy4cH5hLZo51vnxXnL-dgC3PHPNOj5ymLEMwLfkiLP3p_fLCJfZgJQG_yoyXWTn_Iya5EjxBpCWnFk8xBf2HTgREkrfH_nz83crTTZuUyDLYMVSHEWU2lxPuWi=s1000" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="692" data-original-width="1000" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgvE3ZWGoO7uFwjh7JS1lqfd7MyeptDnH9YqqEyMEuJPMt9o_DMALerkc8-p9t0pOqy4cH5hLZo51vnxXnL-dgC3PHPNOj5ymLEMwLfkiLP3p_fLCJfZgJQG_yoyXWTn_Iya5EjxBpCWnFk8xBf2HTgREkrfH_nz83crTTZuUyDLYMVSHEWU2lxPuWi=w400-h276" width="400" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sempre caic en el
mateix parany de l’autoexigència, em poso dificultats a mi mateixa perquè tinc
la sensació que si no hi ha dolor, no hi ha guany (de l’anglès “no pain, no
gain”). No és un pensament racional sinó més aviat una actitud inconscient. La
sensació d’haver d’empènyer les coses perquè succeeixin, d’haver-se d’esforçar
i sacrificar per merèixer alguna recompensa. Aquesta creença de rerefons fa que
el meu comportament sigui de rigidesa, control i estrès. Em costa acceptar el
flux natural de l’existència i formar-hi part amb harmonia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>doncs hi ha quelcom dins meu que creu que si
no hi ha una batalla, no hi ha mèrit. Que per ser algú, cal treballar dur. Que per
estimar-me i estar en pau amb mi mateixa, he de fer coses espectaculars. Aquest
grau d’exigència continu impedeix la lliure expressió de la meva identitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vaig a caminar
amb una amiga que explica que quan menys s’obsessiona per les coses, més es relaxa
i gaudeix del present, millor li surt tot. Diu que és el seu truc perquè les
coses surtin perfectes. I sabeu què? Funciona! Ella diu que te molta sort i jo
començo a pensar que la seva actitud vital l’acompanya. Per començar, te una
auto-imatge positiva, la qual cosa implica que allò que ella pensa i sent d’ella
mateixa no està condicionat per les seves conquestes ni l’assoliment dels seus
objectius. No necessita fer res per guanyar-se el seu amor propi, està en pau
amb qui és i abraça amb agraïment tot allò que li succeeix. Això ja és un punt
de partida basat en la confiança i la satisfacció, la qual cosa influeix en la
seva manera de comportar-se i relacionar-se. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sovint fem les
coses perquè pensem que cal fer-les per ser algú que mereixi ser valorat i
reconegut. Estem condicionats. No és el nostre instint el que ens guia per dur
a terme aquesta sèrie d’activitats sinó que és una espècie d’obligació moral
que viu en nosaltres, potser des de la nostra infantesa. L’expressió “guanyar-se
la vida” ho diu tot. D’alguna manera en la forma en que hem estat educats
preval la idea que cal rendir, ser productius i oferir resultats per justificar
la nostra existència. Idea que parteix del menyspreu dels essers vius i que
passa per alt el valor intrínsec de qualsevol existència. És a dir, una persona
val pel que és, no pel que fa. El sol fet d’estar viu implica el mereixement de
respecte, drets i consideració. El valor de les persones és innat i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no es necessari fer judicis als altres abans d’apreciar-los
o tractar-los amb amabilitat, sinó que l’amor incondicional hauria d’imperar en
el nostre comportament. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest mateix
amor incondicional és el que hauria de regir la nostra relació amb nosaltres
mateixos. Partir del reconeixement del nostre valor intrínsec i des d’aquest
benestar interior, plantejar els nostres propòsits. Els quals no estaran
configurats amb l’objectiu de demostrar quelcom als altres o a nosaltres
mateixos, sinó per un desig intern d’assaborir el seu assoliment. Així, no
actuarem sota la coerció i la duresa que caracteritzen totes les accions que
fem per guanyar el valor o el dret d’estar vius, sinó que ens mourem per desig,
plaer i impuls natural. Es en aquest estat de gaudi en que es posa en marxa l’expressió
de la nostra creativitat. Quant més ens relaxem i fruïm del present, més accés
tenim al nostre potencial. Fent més fàcil el desenvolupament de qualsevol tasca.
De manera que, contradictòriament al que podria semblar, a major plaer en l’execució
dels actes, més grau d’èxit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Passar-nos-ho bé
és el factor imprescindible per triomfar. Si actuem a contracor no arribarem a
cap resultat satisfactori. Els nostres actes perden el sentit quan estan fets a
des de la coacció. Hem estat massa acostumats a fer les coses per la força:
menjar quan no tenim gana, despertar-nos quan volem dormir, relacionar-nos quan
volem estar sols, fer petons a persones per les que sentim aversió,
...trepitjar la nostra veu interior va ser un hàbit estès durant els anys de la
nostra infància. Tanmateix, podem sortir d’aquest patró de comportament i
recordar-nos de qui som i què volem realment. Es necessari reconèixer quines
conductes ens aporten benestar i distingir-les de les que ens fan mal, per tal
de desfer-nos de les darreres. Ha arribat l’hora d’anar abandonant el costum de
maltractar-nos, de crear pressió interna per obtenir resultats, d’utilitzar la
violència per aconseguir allò que volem. Ja que cap d’aquestes conductes en
enriqueixen sinó que són obstacles que ens resten capacitat. És el moment de
ser indulgents, amables i pacients amb nosaltres perquè aquesta és l’actitud
que potencia les nostres habilitats. Ser benvolents, complaents i suaus en el
tracte amb nosaltres mateixos és la clau de la integritat. Tenir atenta cura de
les nostres necessitats, fer-nos les coses fàcils, decidir el millor per
nosaltres en cada moment és els que ens du a tenir una vida digna; la qual
beneficia, sens dubte, tant als altres com al nostre entorn. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’actitud
juganera és la que ens acompanya des dels inicis de la nostra existència i
aquella a la que és necessari adherir-nos per viure feliços, plens de vitalitat
i amb significat. Jugar és la nostra original manera de ser i rescatar-la ens
torna la força i l’alegria que teníem quan érem petits. Em ve de gust tornar a
ser entremaliada, curiosa, revoltosa, engrescada i desafiant. Connectar de nou amb
l’emoció, l’espontaneïtat i la creativitat desbordant que caracteritza la
infantesa. Fer les coses per jugar, experimentar i gaudir. Celebrar la vida i
sumar-me a la bellesa que impera. Quin goig atrevir-me a equivocar-me, a fer el
ridícul, a cridar l’atenció, a desentonar i a divertir-me intensament! Honrar
la nostra autenticitat és transformar la vida en la festa que sempre hem volgut
viure.<o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-48954215073406003302022-01-20T10:47:00.001+01:002022-01-20T10:47:16.857+01:00PROPÒSITS PER AL 2022<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiC67dcQ7np_vlckLORGWfSIl1dy5NhrncIOI4104qryrX_XNwmdXS7UW5jXMmxNtDiwoScZoHStH9SUw6ncXH_J0X7vXe5Snxi5789Cqtw6rXuTPjKpZr4jc_8iZU7kTGTLzDX3_e-Ih_hhW3q4QpaoIjUU90Oniwj_ZHSm6BPNSonog7-KFBPrY3V=s800" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="532" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiC67dcQ7np_vlckLORGWfSIl1dy5NhrncIOI4104qryrX_XNwmdXS7UW5jXMmxNtDiwoScZoHStH9SUw6ncXH_J0X7vXe5Snxi5789Cqtw6rXuTPjKpZr4jc_8iZU7kTGTLzDX3_e-Ih_hhW3q4QpaoIjUU90Oniwj_ZHSm6BPNSonog7-KFBPrY3V=w400-h266" width="400" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">He descobert una
cosa: el grau d’èxit que tenim depèn del nostre amor propi. Quant més capaços
som d’estimar-nos incondicionalment, més confiats ens sentim per desenvolupar
el nostre potencial. Es a dir, ens arrisquem més perquè tenim menys por al
fracàs (no ens cal demostrar res a ningú) de manera que quants més riscos prenem,
a més possibilitats de guanyar ens obrim. Per això, proposo que aquest 2022 ens
dediquem a gaudir de qui som i confeccionem la nostra llista de propòsits d’acord
amb les capacitats que tenim, els interessos que ens apassionen i la felicitat
de la que som mereixedors. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Enfoquem-nos en
el que ens omple, ens realitza i més ens agrada. Dediquem el nostre temps a
permetre que la nostra grandesa s’expressi. Explorem la nostra autèntica
personalitat. La llista de propòsits ha de ser quelcom que eixampli el plaer que
experimentem, que ens aporti millores substancials. Fer allò que fa aflorar la
nostra jovialitat. Repescar la nostra innocència i innata curiositat. Treure a
lluir la nostra millor versió. Per això és necessari confeccionar la llista des
del punt de vista del que nosaltres volem veure realitzat, deixant de banda les
expectatives, imposicions o models externs. Els nostres propòsits son íntims i
estretament vinculats a la nostra essència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sovint llegeixo
articles sobre tot el que ens convindria aprendre, totes les habilitats que ens
cal desenvolupar, tot el saber que necessitem atresorar. Hi estic d’acord, és
important expandir el nostre coneixement i evolucionar constantment. Tanmateix,
què n’hi ha de tota aquella saviesa, poder i capacitat amb la que ja naixem? A
vegades no es tracta d’afegir més capes a la nostra personalitat sinó de permetre-la
florir amb llibertat. Naixem amb un gran potencial, una estructura perfecta i
plens de vitalitat. Podem dedicar la nostra energia i atenció a expandir
aquells dons que posseïm de forma innata. Dirigir els nostres propòsits per al
2022 a ser més nosaltres mateixos, a enaltir l’espontaneïtat, a celebrar allò
que ens fa originals. Per això cal estimar qui som, partir de la confiança en
la pròpia essència, enfocar-nos en el que realment necessitem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així, la meva
proposta consisteix en vincular els objectius per aquest nou any a la nostra
autèntica manera de ser. Escoltar el nostre interior per esbrinar què anhelem
intensament. D’aquesta manera aconseguirem que aquests propòsits siguin
coherents amb qui som i ens aportin benestar. Tenim a les nostres mans la
possibilitat de propiciar les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>accions
que ens condueixen a la nostra millor versió. Mitjançant l’elaboració de la
llista de propòsits, comencem el camí de la transformació que volem
experimentar. Allò que prioritzarem, florirà. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els aspectes en els que centrem la nostra
atenció, milloraran. Aquells àmbits on posem la nostra presència, ens nodriran.
Per tant, us animo a seure en un espai agradable, agafar un bolígraf i escriure
què és allò que us fa sentir més vosaltres mateixos. Quines activitats us fan
sentir lleugers, alegres i feliços? On voleu anar? Com us voleu veure? Quin tipus
de vida voleu protagonitzar? Elaboreu petits hàbits quotidians que us apropin a
la persona que voleu ser i dotin de significat la vostra existència. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-18502722297609747862022-01-03T13:15:00.001+01:002022-01-03T13:16:08.002+01:00Viure en autèntic luxe<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjHEyYp4hYlrX7wVCm4niZHPV4al4OtSo-dvWIVYrUSSa6NpUG8G-CnSjFhNcaHx026pEVUvPbt4cfmQqNrnMTgTDMeXPk5haVoIK1WeeexEcYal2yrEa7B73YkySmb4R7eWlXRgGPPIOxOMKWa1vUdpm6zi-cv_iQZKIfoendGfUeCGJZ5wNDwaY4a=s626" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="626" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjHEyYp4hYlrX7wVCm4niZHPV4al4OtSo-dvWIVYrUSSa6NpUG8G-CnSjFhNcaHx026pEVUvPbt4cfmQqNrnMTgTDMeXPk5haVoIK1WeeexEcYal2yrEa7B73YkySmb4R7eWlXRgGPPIOxOMKWa1vUdpm6zi-cv_iQZKIfoendGfUeCGJZ5wNDwaY4a=w400-h266" width="400" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Imagineu que us
ofereixen il·limitats diners per poder viure en total sumptuositat. Quines
intervencions faríeu a casa vostra? Obriríeu finestres per tal de tenir molta
lluminositat, pintaríeu les parets perquè es veiessin netes i resplendents,
compraríeu mobles elegants, estrenaríeu roba de llit del més delicada, fina i
elegant. Posaríeu tovalloles suaus, flonges i boniques als lavabos. Ompliríeu
les estances d’ufanosos rams de flors per omplir-les de colors. Els terres
estarien immaculats i radiants. La il·luminació seria perfecte. Tot estaria al
seu lloc i en ordre. A més, l’habitacle comptaria amb tot allò que més us
agrada i us fa sentir bé: llibres, obres d’art, plantes, discs, una llar de
foc, un sofà del més còmode, una catifa preciosa, etc. L’olor seria excel·lent
i a l’ambient es respiraria un aroma d’allò més agradable. La temperatura també
seria la ideal. Sempre hi hauria menjar deliciós disponible. La vostra roba
seria la millor del mercat. Tindreu totes les joies que desitgéssiu. Segurament
tindríeu sauna, jacuzzi, taula de pin pon i tots aquells aparells que us
proporcionen plaer, diversió i benestar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tots desitgem la
màxima comoditat i la més elevada felicitat. Per tant, invertim la nostra
energia en procurar les condicions per viure de la millor manera possible. Ens
fixem molt en allò que hi ha al nostre entorn i busquem hotels ufanosos,
espectacles magnificents i objectes d’última generació. Tanmateix, hi ha una
via més efectiva, econòmica i directa d’assegurar-nos la prosperitat, el
benestar i l’estabilitat: invertir en les condicions en què vivim internament.
És a dir, recrear dins nostre un espai agradable, luxós i còmode. Em refereixo
a l’ambient íntim que genera la nostra ment. La relació amb nosaltres mateixos
pot generar situacions d’alegria i goig o d’hostilitat i amenaça contínua. Tot
depèn de l’actitud que tinguem, les paraules que ens adrecem i la paciència i
amor que ens dediquem. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estem 24 hores al
dia 365 dies a l’any dins nostre. Per tant, l’atmosfera que generem mitjançant
els pensaments que tenim, les creences que alimentem, les estructures mentals
que utilitzem, la informació a la que ens exposem, les imatges que recreem, les
idees que concebem, les possibilitats que imaginem, el tracte que ens oferim...
determinen el tipus d’habitatge en el que estem sumits. De manera que el
comportament que contínuament desenvolupem amb nosaltres mateixos, afecta
directament en la persona que som i la vida que tenim. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De la mateixa
manera que ens agrada jeure entre coixins flonjos i mantes de vellut perquè el
nostre cos adora el confort, el nostre organisme també necessita experimentar
la comoditat que suposa habitar en un ambient intern plàcid i enriquidor
generat per una ment ben estructurada i moblada. El nostre intel·lecte ha de
vetllar pel nostre èxit personal. Tots els pensaments que tenim, idees que
alberguem i paraules que ens diem han d’estar dirigits al progrés i evolució.
Naixem per desenvolupar-nos i prosperar. Per tant, és lògic que la nostra
psicologia estigui encarada en acostar-nos cada vegada més a la nostra millor
versió.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es per aquest
motiu que proposo estrenar estructures mentals que generin un autèntic luxe
dins nostre i que ens proporcioni tant o més plaer del que podríem trobar en la
mansió dels nostres somnis. De la mateixa manera que imaginem totes les
inversions que faríem a casa si tinguéssim un pressupost il·limitat, us convido
a posar en marxa les estratègies que converteixen la nostra ment en el paradís
terrenal que ens regala les experiències més excelses. Posem els sistemes de
pensament més òptims i afinats al servei del nostre progrés. Instal·lem
tàctiques mentals que ens facin l’existència més fàcil, dolça i suau. Netegem
el nostre cervell d’impureses, idees que ens fan mal, creences que ens
obstaculitzen, pesos innecessaris, culpabilitats, mentides i falses
assumpcions. Fem del nostre espai intern un lloc radiant, esplèndid, còmode,
d’autèntic luxe que realment ens agradi habitar i que ens proporcioni un goig
ufanós.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’opulència
externa ens pot semblar cara o inaccessible. Tanmateix, l’exuberància interna,
la magnificència mental, les estructures de pensament més valuoses són 100%
gratuïtes. No hi ha cap impost per instal·lar pensaments enriquidors. Les idees
més joioses son de franc. L’amor intens que ens sumeix en un sublim benestar no
val ni un cèntim. Ningú ens cobrarà res per tenir una actitud positiva i alegre.
Així doncs, dediquem-nos a adoptar raonaments fastuosos, intencions
extraordinàries, un posat exultant, reflexions esplèndides i judicis fructífers
per tal de viure immersos en la prosperitat. Immergim-nos des d’ara mateix en
el més elevat luxe! Habitar la felicitat i fer-la extensiva als altres és
gratis. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-16083718001160641182021-12-16T15:43:00.000+01:002021-12-16T15:43:05.168+01:00Aquest Nadal, passem a l’acció!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgkR4RdQ_mQeE5oIydW0CLRR03cSpKSPC3LK7YQLoSYHfzoyT9Clb5O_JejRuhBgnGxwQo8tWWcfRx6oZlpgVHCq3nSmdSfZTOlrILT5oXOmGth5AjNqLfTEpzwS68Muwctoj1LQsMo_CZCdyN3EDiMSqyonUKjcSIy_OYNRS0PWfkoNBQkk2XPqdBt=s1778" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1704" data-original-width="1778" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgkR4RdQ_mQeE5oIydW0CLRR03cSpKSPC3LK7YQLoSYHfzoyT9Clb5O_JejRuhBgnGxwQo8tWWcfRx6oZlpgVHCq3nSmdSfZTOlrILT5oXOmGth5AjNqLfTEpzwS68Muwctoj1LQsMo_CZCdyN3EDiMSqyonUKjcSIy_OYNRS0PWfkoNBQkk2XPqdBt=s320" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara que ve Nadal
és molt comú fer cartes als Reis, demanar desitjos, formular nous propòsits,...és
com si en aquesta època ens entestéssim en veure el got mig buit i la nostra
atenció es dirigís vers tot allò que ens sembla que ens falta. Bé, doncs, la
meva proposta és just el contrari: concebre aquestes festes com una oportunitat
de celebrar tot allò que tenim. Deslligar el Nadal de la idea del luxe i el malbaratament
i vincular-lo a la gratitud, l’amor i el gaudi. Al cap i a la fi, no cal tant
per fruir, senzillament temps i la predisposició per fer-ho. Es tracta de girar
la nostra atenció vers tots els motius que tenim per estar alegres. Pot semblar
un absurd, tanmateix, aquesta és una de les formes d’invocar la prosperitat,
doncs quan activem els circuits neuronals de la satisfacció, el nostre sistema
cognitiu s’habitua a trobar i fomentar més motius per sentir-nos satisfets.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per aquesta raó, un
bon exercici és centrar-nos en els aspectes de la nostra existència que més ens
agraden i intensificar-los. Per exemple, si vivim amb persones amb qui estimem
i sentim que és un tresor la seva presència, fem-los-ho saber! Expressem aquest
afecte, comuniquem els nostres sentiments i obrim el nostre cor perquè puguin entendre
tot allò que signifiquen per a nosaltres. Proposo fer una llista de tot allò
pel que ens sentim agraïts. És qüestió de seure, observar la nostra vida i
prendre consciència de tots els recursos, aspectes, persones i matisos que ens
aporten plaer i benestar. El sol fet d’agafar un paper i un bolígraf farà que
apareguin davant nostre una pila d’opcions que ni tan sols havíem tingut en
compte: el clima, la casa, els veïns, el gos, el menjar, la música, les
biblioteques, l’olor del forn de baix, les plantes del balcó, fer exercici, etc.
Si afinem molt, potser la llista no s’acabarà mai! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A continuació es
tracta d’expandir, ampliar l’atenció que dirigim a tots els aspectes de la
llista. Conduir el nostre cervell a enganxar-se més en pensaments plàcids i de
delectança que els de queixa o mancança. Entrenar la nostra ment per detectar i
fruir del que ens agrada en comptes de buscar motius d’insatisfacció. Ja sé que
pot sonar molt complex i utòpic però el nostre encèfal súper-desenvolupat està
de sobres preparat per fer-ho. Només ens cal exercitar-lo una vegada i una
altra com quan musculem un bíceps. Així, fem d’aquests dies nadalencs una oportunitat
per resetejar la nostra manera de comprendre el món. Comencem per transformar
la nostra forma d’aproximar-nos a aquestes festes: ressaltem tots aquells
motius de joia, fixem-nos en tot allò que tenim ara mateix a les nostres mans i
ens omple de goig. Dediquem-nos a gaudir i a divertir-nos com mai! Que aquest
Nadal esdevingui l’inici d’una forma de vida en que totes les coses positives s’amplifiquin
i ens impulsin a propiciar-ne moltes més!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta actitud
facilitarà que acceptem la part de responsabilitat que tots tenim en la nostra
experiència. Es a dir, que si volem que ens succeeixin moltes coses bones, cal
que hi posem el nostre granet de sorra i que siguem pro-actius. Exercir el
poder d’escollir i apostar per les propostes que sumen i milloren la vida.
Assumir la nostra capacitat d’enriquir l’existència mitjançant l’actitud i el comportament
que tenim. El Nadal no és un temps per demanar desitjos estèrils tot esperant
que algú els complexi, sinó de prendre decisions i determinar allà on triem
enfocar-nos. Creure en la nostra capacitat d’assolir els nostres propòsits.
Confiar en el poder de transformació a l’abast de tots. Alimentar el nostre
potencial. Això significa etimològicament la paraula “Nadal”: naixement.
Naixement de l’espurna creativa que ens dirigeix a perseguir els nostres somnis
de la mateixa manera que els tres Reis van seguir l’estel fugaç. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-11871198826384213262021-11-29T12:50:00.007+01:002021-11-29T15:29:10.861+01:00Estimar el ventall sencer d’emocions<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRHb8b-kJ5MRxukhoYJQeyVg6c9Elq7IvgFViIv6GkME6qhUyDG9OQMHigBfoJDDjAHxEna8Qld6Yt8BkBw3p5cb1tWAsAGz4J3KQ0Wfa1OiocFYJQSVNEb6spHKQge5AUuHghCJYyRn4/s1920/1191315.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1920" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRHb8b-kJ5MRxukhoYJQeyVg6c9Elq7IvgFViIv6GkME6qhUyDG9OQMHigBfoJDDjAHxEna8Qld6Yt8BkBw3p5cb1tWAsAGz4J3KQ0Wfa1OiocFYJQSVNEb6spHKQge5AUuHghCJYyRn4/s320/1191315.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Últimament estic prenent consciència que molts dels conflictes (interns o
amb altres persones) que tenim tenen l’origen en les nostres creences. Per
exemple, si pensem que algú s’ha de comportar d’una manera determinada i no ho fa,
ens enfadem perquè decep les nostres expectatives. Així, en el camí d’observació
dels meus patrons de pensament, me n’he adonat que de vegades em sento malament
perquè penso que he actuat incorrectament i, automàticament, m’apunyalo amb un
sentiment de culpabilitat. La qüestió és: qui i en base a què decideix què és
incorrecte i què no? Es a dir, realment he avaluat la situació i he conclòs que
el meu comportament ha estat inadequat o el sentiment de culpabilitat sorgeix de
forma automàtica en resposta a un tipus de circumstàncies? Si tinc la creença
que una bona mare no es cansa mai dels seus fills i un dia sento l’impuls d’obrir
la porta de casa i anar-me’n per desconnectar, es posarà sobre meu una mala consciència
com un núvol negre que m’ofegarà amb el seu pes. En aquest sentit,
una creença que potser no he adoptat amb ple judici i coneixement està
condicionant el meu estat emocional. El fet de trencar un esquema, que potser
ni sé que regeix el meu sistema de conducta, fa que em castigui per no actuar com
“penso” que hauria d’actuar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El nostre ventall d’emocions es com un arc de sant-Martí, conté tota la
gama de sentiments amb els seus matisos i riquesa. Des de que naixem sabem expressar
amor, ira, tristesa, alegria i por. Son senzillament respostes del nostre
organisme que van apareixent i desapareixent, transiten per la nostra
existència com els núvols van evolucionant en el cel. Tanmateix, a mesura que
creixem, anem integrant la creença que unes emocions son bones i les altres son
dolentes. Ens sembla que unes les hem de mostrar i potenciar i les altres les
hem d’amagar i ens en cal penedir. Així, quan una situació ens desperta ira,
ens sentim impel·lits a avergonyir-nos i ens renyem per albergar emocions tant
indesitjables. Ens hem cregut que en nosaltres hi ha sentiments bons i sentiments
dolents. Llum i ombra. Claror i foscor. Però no és així. Naixem perfectes i
totes les emocions són absolutament necessàries, positives i lluminoses. Som
igual de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>bondadosos quan fem un crit per
dir que ja en tenim prou. No som el malvat de les pel·lícules quan vetllem pel
nostre benestar i anunciem que l’únic que volem es estar tranquils una estona.
No som dolents per fer-nos respectar i no deixar a ningú interferir en la
satisfacció de les nostres necessitats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De fet, l’experiència m’ha mostrat que si arribem al punt de fer un crit és
perquè, anteriorment, un sentiment après “de voler ser bons amb els altres i
admirables” ens ha conduït a reprimir la nostra autèntica voluntat i a renunciar
a tenir cura de nosaltres per fer quelcom que hem pensat que pot passar per
davant de la nostra integritat. La ira, la ràbia són emocions contundents que
sorgeixen de forma directa, com una explosió de dinamita que te la funció d’obrir-nos
camí vers allò que realment volem. Una comunicació clara que defensa allò que més
ens convé. Quan estem farts d’alguna cosa però el nostre cervell ens empeny a
continuar-ho fent per alguna raó o creença que tenim, un cúmul de tensió acaba manifestant-se
i una onada de ràbia surt per intentar arreglar el que no hem sabut gestionar d’una
altra manera. Aquesta ràbia és tan pura, celestial i valuosa com el sentiment d’alegria
o amor. Neix del nostre interior per ajudar-nos a modificar la realitat. No es
dolenta, castigable o indesitjable sinó una forma més de comunicar-nos amb l’entorn.
De la mateixa manera que existeixen cinc gustos i no ingerim sempre dolç perquè
és més llaminer sinó que apreciem també el salat, l’amarg, l’àcid i el picant; en
les nostres emocions també es imprescindible el ventall sencer per viure una
vida plena. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No som ossets de peluix sense sentiments destinats a complaure a tothom, ni
figures per fer bonic, som éssers vius en continu moviment evolucionant cap al
més elevat benestar. I per acomplir aquesta tasca, necessitem de totes les
nostres eines: empatia, capacitat de connexió, fúria, tristesa, alegria, etc.
No ens fa millors castrar-nos i expressar només allò que es agradable de veure.
No tot es plàcid i de color pastel però si enriquidor, interessant i
transformador. Es important confiar en les nostres emocions en la seva
integritat, i atrevir-nos a experimentar-les amb tots els seus matisos. Els dons
amb els que naixem son els adequats per fer front a qualsevol situació. La
nostra genètica està configurada per assolir l’èxit i el benestar, per això cal
recolzar-nos en la seva saviesa per triomfar en el nostre dia a dia. Estem
equipats amb els recursos idonis per prosperar i ser la nostra millor versió,
només es tracta de viure d’acord amb la nostra naturalesa, cooperar amb la nostra
genètica i treballar a favor del nostre organisme perquè el nostre potencial es
desplegui espontàniament com un cirerer quan floreix. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="tab-stops: 185.3pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-9788282931231171492021-11-19T13:21:00.002+01:002021-11-19T13:21:09.387+01:00Matèria i esperit, dos sinònims<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWj9m-nIigDHYwJkap45hnsRTHaIUAzaV_cb0CFKrJW034zOIv0UNqO5bMoKrDTgUpXUHhxpFH7BIUlXSHOmDjNCKqG5rQX0H5sIQ7wnexawMEQYKiHKu7FP92ov_N08CdpZ9TJuQvV38/s275/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWj9m-nIigDHYwJkap45hnsRTHaIUAzaV_cb0CFKrJW034zOIv0UNqO5bMoKrDTgUpXUHhxpFH7BIUlXSHOmDjNCKqG5rQX0H5sIQ7wnexawMEQYKiHKu7FP92ov_N08CdpZ9TJuQvV38/w400-h266/images.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sempre he crescut
convençuda que es podia ser espiritual o materialista. Que aquelles persones
espirituals son les que viuen més al cel que a la Terra, creuen en la
il·luminació, tenen fe i donen més importància a l’esperit que al cos. En
canvi, els materialistes eren, segons el meu parer, aquells qui valoren més el
tangible, no creuen en res que no sigui perceptible i estan enfocats bàsicament
al món físic, sense tenir en compte el més enllà o altres experiències més místiques.
Per posar un exemple, una monja l’hagués considerat espiritual mentre una
top-model m’hagués semblat una persona més aviat materialista. No només tenia
un pensament binari sinó que a més, després de classificar, tocava
identificar-se amb un grup o un altre. De manera que era qüestió de fer el
típic joc d’escollir: què és més important? L’esperit o la matèria? Així que el
mètode per triar era jerarquitzar. El bo i el dolent. L’important i el
superflu. Pensar i creure que una opció és millor que l’altra. Que un aspecte
regula i te poder sobre l’altre. Que hi ha un amo i un esclau. La carn i
l’esperit. La ment i el cos. Un que regna i l’altre que s’arrossega. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta mena de
pensament no es fidel a la realitat perquè l’existència funciona com un tot. No
és quelcom divisible i que es pugui seccionar sinó que cal la col·laboració
dels diversos aspectes que la componen per funcionar. De la mateixa manera que
el cos es mor si li traiem el cervell, el cor, el fetge o els pulmons, la vida
no és res sinó hi participen totes les seves vessants de forma global, rebin el
nom que rebin per part nostra, els humans. Si ens regim per aquest paradigma de
classificació i jerarquització, sempre estarem incomplets. Perquè som éssers
íntegres i totes les facetes que observem son part de la nostra globalitat. De
manera que si renunciem a la matèria perquè ens sentim molt espirituals, ens
sentirem coixos perquè estarem negant un aspecte que forma part de nosaltres. I
si ens aboquem al món material sense dedicar-nos a la nostra vessant més
transcendental, ens sentirem igual d’incomplets perquè la realitat és una
unitat que funciona integralment. Matèria i esperit no són antagònics o
contraris. Son més aviat sinònims. Així, igual que quan separem la clofolla del
blat per fer farina blanca estem restant vitamines i minerals necessaris per al
nostre organisme, quan excloem la espiritualitat de la vida material, estem
eliminant quelcom també necessari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per tant, no està
renyat valorar la matèria amb ser espiritual perquè l’esperit és alhora matèria
i la matèria és igualment sagrada. De fet, estic convençuda que l’autèntica
espiritualitat inclou tenir cura, treballar i interactuar amb els recursos que
ens ofereix la vida. Així, una persona genuïnament espiritual també estima la
matèria. Perquè matèria i esperit son indissociables, dues vessants d’una única
existència. Quant més cura tinc de l’entorn que m’envolta i del meu cos, més
propera em sento a una experiència contemplativa. Quant més m’immergeixo en el
paisatge on visc, observant les postes de sol i les plantes que creixen als
camins, més amplio la meva sensació de beatitud. Existir tocant de peus a
terra, arrelats al món, és també interactuar amb el misteri, el poder creador i
l’essència de la vida. Cuinar un plat és fer d’alquimistes, plantar unes
llavors es fer màgia, donar la ma a qui ho necessita és fer un miracle,
endreçar el nostre despatx és fer una pregària, acariciar els gossos és
apropar-nos als àngels, mirar als ulls de les persones és connectar amb Déu. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-66720877014230953512021-11-10T15:35:00.002+01:002021-11-10T15:37:31.024+01:00La creativitat: el nostre para-caigudes<p> </p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt51pVbQP6p-JVjuBhzuKHj6oalPYQHHdCFNdzW9lYqEzsDbpASE5npJltTiviiTlUXNvKVlQ9KXcUV6ulTRrg_I3OH6rF63ZMynRkEvJQlOJXpcl6RM3wYq30dc6vn9oVSkC4zohMSIU/s2048/2021-11-10_15-33-58_915.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt51pVbQP6p-JVjuBhzuKHj6oalPYQHHdCFNdzW9lYqEzsDbpASE5npJltTiviiTlUXNvKVlQ9KXcUV6ulTRrg_I3OH6rF63ZMynRkEvJQlOJXpcl6RM3wYq30dc6vn9oVSkC4zohMSIU/s320/2021-11-10_15-33-58_915.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El poeta romàntic
anglès William Blake deia que “el poder creatiu s’hauria de mantenir viu en
totes les persones al llarg de tota la seva vida perquè aquesta força creativa
és la vida mateixa”. Hi estic totalment d’acord: allò que ens aporta
significat, alegria i il·lusió és la capacitat de crear. Quan ens permetem
deixar anar el nostre potencial ens sentim lliures, felices i vives. Aprendre a
confiar en la nostra manera única de percebre el món i desplegar una conducta
coherent amb aquesta, és el que ens fa autènticament poderoses. Intentem imitar
els altres i encaixar; tanmateix, el valor més gran que tenim es la nostra
originalitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El pensament
transversal, la diferència i l’excentricitat no estan prou cotitzades. Res és
més enriquidor que la peculiaritat que cadascú de nosaltres pot aportar a
l’existència. Tenim por a sobresortir, a cridar l’atenció, a ser vistes,
observades i criticades; per això passem bona part del nostre temps reproduint
les accions que pensem que s’esperen de nosaltres, interpretant rols i acatant
ordres. Però quan deixem volar la nostra imaginació i no obeïm a ningú més que
el nostre sí, som realment felices. Atrevir-nos a no-encaixar, a sortir de l’establert,
a ser espontànies, a divertir-nos essent nosaltres mateixes, a mostrar la
nostra singularitat, és l’exercici més gran d’autoestima que podem fer.
Mostrar-nos tal com som, amb les nostres rareses i particularitats, no és un
privilegi de les famoses, sinó un regal que cadascuna de nosaltres ens hem de
fer. És important que gaudim d’aquest luxe de fer les coses a la nostra manera,
impregnant allò que fem de la nostra personalitat que és, al cap i a la fi, un
gran tresor. La confiança en nosaltres mateixes es fonamenta en l’ús que en
fem, no pas en un do innat que només quatre elegides gaudeixen. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No hi ha res que
ens ompli més que deixar-nos guiar per la nostra creativitat. Fer tot allò que
el nostre geni intern ens diu que hem de fer. Permetre’ns encarnar l’artista
que totes duem dins. Deixar de posar-nos límits, de tancar-nos portes, de
cenyir-nos els cinturons. Som expansives per naturalesa: els nostres dits estan
fets per palpar tantes coses com poden, les nostres idees estan fetes per
arribar tant lluny com les deixem, la nostra imaginació no busca res més que
enlairar-se una vegada rere l’altra i els nostres ulls frisen per veure-hi més
enllà de l’horitzó. Per tant, estem fetes per créixer, per avançar, per
progressar. I el nostre motor és la creativitat. Allò que ens impulsa a
desenvolupar-nos i a recórrer quilometres i quilometres per atansar el que més
desitgem: l’evolució i la millora. En canvi, els deures, les repeticions, les
obligacions, son el nostre fre. Fer les coses a desgana, per complaure, per
guanyar diners, per rebre aprovació, per aconseguir un títol, etc. mata la
grandesa que totes duem dins perquè ens condiciona. Ens priva de llibertat i
ens talla les ales: ja no fem les coses per simple plaer i com un joc, regides
per un saber corporal que ens orienta infal·liblement, sinó obcecades amb un
objectiu que, com els aclucalls que duen els cavalls, ens impedeix veure-hi més
enllà i obrir la nostra mirada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La millor manera
de potenciar la nostra creativitat és deixar-la treballar. Quantes més hores invertim
fent el que ens agrada, desenvolupant les nostres idees, nodrint la nostra
curiositat i seguint el fil de les nostres ocurrències, més forta és farà. Consolidarem
el nostre poder per inventar, construir i gaudir. Reforçarem la nostra imaginació,
de manera que ens farem més capaces, polivalents i sabrem adaptar-nos millor a
qualsevol situació. Dedicar-nos a fer allò que desperta en nosaltres un torrent
d’entusiasme, és apostar per la nostra llibertat i integritat. Passar temps entregades
a la nostra inspiració, és protegir la nostra saviesa. La confiança en
nosaltres mateixes, la solidesa i l’estabilitat són com els músculs, que quant
més s’exerciten, més es desenvolupen. Així, guiar-nos per la nostra
creativitat, és la forma més eficaç de potenciar-la. I aquesta és, de ben segur, el
millor paracaigudes que podem atresorar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-50654637378523033102021-10-28T12:44:00.005+02:002021-11-03T12:01:14.400+01:00QÜESTIÓ D’ÈTICA<p> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTqYbS7lKAsHw5HLZbTLZcb8ondJAcQBsKyDN_WqvkqukAEfTMN2LbCnADEaD4p3d7BRXXoz4iNV1P3BqXEjk8LwoGxhtx8lRmKXoo7N0PydZb-Utrixt0gbzNItod78oFi68j1YGTWs/s275/descarga.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixTqYbS7lKAsHw5HLZbTLZcb8ondJAcQBsKyDN_WqvkqukAEfTMN2LbCnADEaD4p3d7BRXXoz4iNV1P3BqXEjk8LwoGxhtx8lRmKXoo7N0PydZb-Utrixt0gbzNItod78oFi68j1YGTWs/w400-h266/descarga.jpg" width="400" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha una cosa
que valoro per sobre de tot: els principis i els valors. Sembla un tema passat de
moda, però si el codi ètic no regís la nostra existència, què en seria de
nosaltres? Em sento irresistiblement atreta per les persones que son fidels als
seus principis. Son persones amb una gran autoestima i magnetisme perquè, al
cap i a la fi, respectar i ser lleial als nostres ideals és qüestió d’amor
propi. Posar la nostra visió en primer lloc sense deixar-nos endur per modes, pressions externes o costums és un acte de reverència a la saviesa innata que tots tenim. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A vegades costa
prioritzar l’ètica i els valors perquè és més fàcil seguir el corrent i no
qüestionar-nos les coses. Tanmateix, la vida es fa interessant i guanya
significat quan permetem que la nostra saviesa ens orienti. Modelem la nostra
quotidianitat segons la nostra manera d’entendre l’existència i això ens omple
de creativitat i emoció. Els nostres principis ens fan únics, especials i
humans . Si no en tinguéssim, seríem autòmats, màquines obcecades en el bé particular
i desconnectades de la realitat. Perquè allò que ens fa grans i poderosos es la
capacitat d’estimar, treballar en el bé comú i compartir els nostres dons.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però hi ha un
símptoma que em fa pensar que actualment els valors i els principis no gaudeixen
del prestigi que altres àmbits si que tenen. Segons la meva experiència, a les
escoles, l’assignatura de valors i ètica és un forat a l’horari de sucre, en el
que s’aprofita per acabar altres feines, mirar pel·lícules o fer tutoria. Sembla
que no estem donant als valors la importància que tenen. Els veiem com quelcom
opcional, supletori i prescindible. Quan en realitat son l’epicentre i el fonament
sobre el qual la humanitat se sustenta. Fer veure als nens i nenes la transcendència
que tenen, ens ajudarà a evolucionar i millorar com a societat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Veiem les
notícies, llegim la premsa, comentem l’actualitat amb els amics i critiquem la
falta d’ètica i honestedat dels qui dirigeixen els nostres països. Desitgem unes
ciutats ordenades, netes i segures, on cada persona sigui responsable d’allò
que fa i gaudeixi de ple benestar. És a dir, ens n’adonem que la salut de la
societat depèn dels valors dels seus integrants. Tanmateix, pocs som conscients
de la necessitat de fer vius i transmetre aquests valors en el nostre dia a
dia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Molts vivim un ritme
trepidant perseguint els nostres objectius però quants reservem un forat a les
nostres agendes per propiciar el món amb el que somiem? Ja ho va dir Gandhi “sigues
el canvi que vulguis veure”. Es quan encarnem els nostres millors desitjos que
comencem a experimentar la nostra capacitat d’influenciar les persones que ens
envolten. No els hem de convèncer de res, no cal pronunciar cap discurs: els
nostres gests parlen per si sols, la nostra vitalitat els sedueix, la nostra
coherència els convida a experimentar un sentit més ampli i consistent. Personalment,
trio caminar el camí que el meu sentit comú em dicta, perseguint allò que la
meva imaginació m’indica que es possible. Poso en pràctica els valors que sé
que m’acosten a la meva millor versió. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es important atorgar
als principis i ètica la rellevància que mereixen. Què hi ha de més important
que la confiança, l’honor, l’alegria, la generositat, el respecte, la llibertat,
la temprança i la fortalesa? Cadascun d’aquests són valors que podem nodrir amb
la nostra manera d’actuar. De la mateixa manera que els músculs es treballen
exercitant-los, els principis també es reforcen i es fan inherents a la nostra
conducta mitjançant la seva repetició continuada. En utilitzar-los dia rere dia,
els fem vius i extensius a la resta de les persones. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-61824417008186884412021-10-18T11:57:00.004+02:002021-10-18T12:02:02.794+02:00El present per estrenar<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzVjONQGepWqHa8ENNwa5LpV6iK9SBDpLuUEOlrZHdQiqc5lkuIanuhxlvxfxuvfczNG5VMB9C9C_sJJUSzvJ8RJhSLS8CRHXd5kSe1Bc52EQo-AoSoNU1LmcrAkBq3sqr0PLtuZ3uJsU/s509/istockphoto-1271220506-170667a.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="509" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzVjONQGepWqHa8ENNwa5LpV6iK9SBDpLuUEOlrZHdQiqc5lkuIanuhxlvxfxuvfczNG5VMB9C9C_sJJUSzvJ8RJhSLS8CRHXd5kSe1Bc52EQo-AoSoNU1LmcrAkBq3sqr0PLtuZ3uJsU/w400-h266/istockphoto-1271220506-170667a.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ahir contemplant
una espectacular posta de sol en la que el cel estava entre taronjós, rosat i
groc em vaig adonar que estem en continu moviment: asseguda sobre una roca vaig
passar de veure l’esfera sencera del sol lluent a observar com anava desapareixent
rere l’horitzó en un espai de temps ben reduït. La qual cosa em va fer pensar
que el cel mai està igual quan el mirem perquè està immers en un fluir
constant. La Terra varia a cada segon i el nostre organisme també. La sang no
s’atura mai i els nostres òrgans estan en contínua activitat. És a dir,
l’estaticisme no existeix. Mai les coses són fixes i inamovibles sinó que
l’evolució es desplega a cada moment. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquest sentit,
el moviment forma part de la nostra naturalesa. Moure’ns és la nostra manera
d’existir. El nostre organisme està equilibrat i es troba bé quan viu d’acord
amb el seu estat inherent i evolució constant. Entendre aquest fet facilita la
nostra comprensió del món i d’allò que ens succeeix. La nostra manera de ser
canvia quan integrem aquest coneixement. No hi ha cap moment en que la vida
s’aturi sinó que l’experiència és un procés que es va transformant
paulatinament. De fet, Pau Casals, quan als 90 anys li van preguntar perquè
seguia tocant va contestar que ho feia perquè continuava progressant. No podem
dir “ja ho sé tot, no hem cal aprendre res” perquè la nostra tasca és
adaptar-nos a un entorn que està viu, que avança vers un altre estat. Per això
és necessari anar adequant la nostra actitud i conducta a les dimensions que
adopta la nostra realitat. Es a dir, anar conversant amb l’existència
adaptant-nos a la forma que pren el moment present. Es tracta d’una tasca que
requereix l’atenció més fina, ja que la realitat es va generant a cada moment,
neix en el present i expressa variacions segon a segon. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">M’entusiasma
pensar que la vida no és una pel·lícula amb uns límits, amb un principi i un
fi, sinó que és una fàbrica eterna de sorpreses, on la creativitat i el misteri
son el motor. Viure-la així em possibilita evolucionar al seu ritme i avançar
en coherència amb la naturalesa on visc i que soc. Estar atents als moviments
que contínuament hi ha al nostre entorn, ens ajuda a entendre que tot es nou a
cada segon, la qual cosa ens desperta la curiositat i l’emoció de la
descoberta. Renaixem i la vida s’estrena en el moment que l’experimentem. No hi
ha cap aspecte predeterminat i decidit sinó que la vida es teixeix a mesura que
la protagonitzem. Aquest fet ens converteix en agents actius, responsables de
gestionar el present de manera receptiva i flexible, sent conscients que sempre
ens aproximem al desconegut i que l’àrea de confort és pura il·lusió. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En la nostra ment
hi ha idees fixes, nocions inamovibles, imatges estàtiques, un temps congelat
però l’existència transcorre en un altre estat, sempre actiu i avançant cap una
evolució infinita. Els pensaments poden ser els mateixos, però la realitat està
en continua transformació. Les nostres creences poden ser fixes, rígides i
tancades; tanmateix, l’existència és mòbil, flexible i oberta. Compassar la
nostra manera de ser amb la naturalesa ens aporta pau i benestar. Avançar
lleugerament i en coherència amb el nostre ritme intern que sempre batega, fa
resplendir la nostra essència. No som un objecte inert ni un fluid estancat,
som pura vitalitat en ple desenvolupament. És a dir, som un procés i per tant,
la nostra identitat és provisional ja que s’origina en el present. A cada
inhalació gestem allò que som i fluïm vers una nova dimensió de la vida, encara
per tastar i assaborir. Som complets, tanmateix no estem fets ni acabats, perquè
som un projecte en plena construcció. El present, un regal per estrenar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-34494297135432457502021-10-04T12:43:00.001+02:002021-10-04T12:43:20.792+02:00A poc a poc<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNN5h7d4BbZLVaLec9WGbBZr7Gsuc0UgBFLAstzqab12-pbYcCVBn5m2J5dvTkoHN1FsXtTQNz2Jv_XS7g8wUDXYytINTeQ8ka_ltUsZpQmrShVOgDzUwo3YNw0Qm6kw0npMOtiegHiik/s278/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="181" data-original-width="278" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNN5h7d4BbZLVaLec9WGbBZr7Gsuc0UgBFLAstzqab12-pbYcCVBn5m2J5dvTkoHN1FsXtTQNz2Jv_XS7g8wUDXYytINTeQ8ka_ltUsZpQmrShVOgDzUwo3YNw0Qm6kw0npMOtiegHiik/w400-h261/images.jpg" width="400" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Més ràpid no
sempre és millor. Cada vegada que faig una comanda per internet i l’endemà
truca el missatger a la porta amb el paquet, em decebo perquè no tinc temps a
degustar el temps d’espera. No m’agrada la celeritat, que encarreguis quelcom i
en un tres i no res ja truquin al timbre per entregar-t’ho. Em complau tenir
paciència i saber esperar. En el Petit Princep llegim: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Si vens, per exemple, a les quatre de la
tarda; des de les tres jo començaria a ser joiós.”. El temps entre la confirmació
de l’arribada del nostre objecte de desig i l’acte de rebre’l materialment és
un període en el que podem recrear el plaer de rebre'l, visualitzant allò
que està a punt de succeir. Quant més s’allarga aquesta distància entre un fet
i l’altre, més dura la satisfacció de saber que allò desitjat viatja cap a
nosaltres. Per tant, ens sentim satisfets i il·lusionats alhora, i aquesta és
una sensació ben dolça que convé protegir. Com també ho és dinar sense pressa i
assaborir la companyia dels familiars. O la gràcia d’anar a comprar sense estar
pendents del rellotge i per poder enraonar tranquil·lament amb els venedors. O
poder mirar als ulls de les persones que ens estan parlant perquè no estem
esverats pensant en la següent cosa que hem de fer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les accions dutes
a terme amb lentitud són més humanes. Quant més correm, més ens assemblem a les
màquines. La calma provoca que sorgeixi el millor en nosaltres. Som capaços de
gestionar millor les nostres emocions amb temps. Deixem sortit la nostra
creativitat quan no som pressionats per ser diligents. Ens mostrem empàtics i
afables quan respectem el nostre propi ritme. Prenem millors decisions quan
disposem el temps necessari per reflexionar. Si anem a comprar amb el coet al
cul perquè tenim una llarga llista de coses per fer, acabem comprant productes
de més que no ens feien falta i oblidant-nos dels que si que necessitàvem. La
pressa és enemiga dels humans. Per això quan faig anar ràpid els meus fills per
arribar a hora a l’escola, tot s’acaba desgavellant i ens posem nerviosos. A
tota velocitat no tenim temps per escoltar les nostres pròpies necessitats i
connectar amb el nostre sentit comú. Ens alterem, alienem i atabalem. Els éssers
humans som molt intel·ligents però necessitem d’un temps i un espai adequats
per desplegar el nostre millor potencial. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquest sentit,
actuar amb lentitud representa respectar la naturalesa humana. Quan els
esdeveniments succeeixen a un ritme trepidant, no tenim temps de gestionar-los
convenientment. Hi ha fets que no estan sota el nostre control, que senzillament
passen i no està a les nostres mans variar la seva velocitat. Però n’hi ha d’altres
que sí que podem decidir quan volem que passin i és en aquests aspectes on
intervé la nostra capacitat de decisió. Saber fer les coses al nostre ritme
innat, és viure amb coherència amb la nostra essència. Actitud que ens omple de
serenitat, temprança i saviesa. M’agradaria fer una comanda i poder clicar una
opció d’enviament que fos “Sense pressa, repartir amb tota la tranquil·litat
del món”. I mentre, jo gaudiria de l’experiència de saber que allò que he
demanat està empaquetat amb assossec, tenint en compte les necessitats dels
treballadors que hi intervenen. I seria feliç de saber que, en el moment més
propici, allò que vull arribarà a les meves mans. Igual que diuen que la llenya
escalfa tres vegades: quan la talles, quan la carregues i quan encens el foc; podríem
afirmar que un paquet il·lusiona tres vegades: quan fas la comanda, quan l’esperes
i quan la reps. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Saber esperar és
un art que els humans sempre hem tingut i que ara no podem perdre per voler ser més
productius i més consumistes. Sempre hem sabut esperar les flors que floreixin
als prats, el sol néixer a l’alba, el pa fermentar, els parents tornar de
viatge i els arbres oferir el seu fruit madur. El menjar cuit a foc lent, és
més saborós. L’existència viscuda amb lentitud, és més plena, significativa i
radiant. Posar fre a la nostra impulsivitat i degustar més allò que ens succeeix
ens fa assaborir més la vida... no és aquest el màxim objectiu que tots tenim,
al cap i a la fi? Sentir que cada instant és paladejat amb intensitat. Anem a poc a poc i gaudim amb plenitud el present!<o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-48779477518682218632021-09-21T12:01:00.004+02:002021-09-21T12:09:10.743+02:00Valentia<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLnfRDo398Ng2_GNEKtMgEVkrwiL7YyE_Z6bRRydimvXC5ns__Ajbrjn7QEgJNchQHAy-t96tqJsBv-EwnWTkYdo6IcELFthPM-X46bGEx8eTwn1JzwHNoCCK50ukUZ1qhTUDUFfwp1BA/s1000/photo-1591857177580-dc82b9ac4e1e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLnfRDo398Ng2_GNEKtMgEVkrwiL7YyE_Z6bRRydimvXC5ns__Ajbrjn7QEgJNchQHAy-t96tqJsBv-EwnWTkYdo6IcELFthPM-X46bGEx8eTwn1JzwHNoCCK50ukUZ1qhTUDUFfwp1BA/w640-h426/photo-1591857177580-dc82b9ac4e1e.jpg" width="640" /></a></span></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />Si l’anterior
article girava al voltant de la radicalitat i la seva connotació natural, d’arrelament
i força vital, aquest versa sobre la necessitat de ser valents. Valents en el
sentit de creure en nosaltres i en la nostra inspiració. De seguir l’espurna
que ens fa sentir vius i assolir els propòsits que ens realitzen. Hi ha una
frase que em va sacsejar quan la vaig llegir: “La pregunta no és qui m’ho
permetrà sinó qui pot aturar-me” és de l’Ayn Rand i em va fer veure que si
sempre esperem que els altres ens donin permís per fer allò que volem fer,
potser no actuarem mai. No és qüestió d’esperar la benedicció externa sinó de
creure el suficient en els nostres impulsos per seguir-los i fer allò que
desitgem. Si algú ens atura, ja avaluarem què podem fer però el més important
és agafar embranzida i començar. Sembla un tòpic, tanmateix, si no som els
primers en apostar per nosaltres mateixos, poca ajuda ens vindrà de l’exterior.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un bon exemple d’això
en son Mary Clear i Pam Warhurst creadores del moviment Incredible Edible (Increïble
Comestible) el projecte de jardineria urbana que s’ha estès arreu del món.
Aquestes dones vivien en una ciutat industrial prop de Manchester, la qual va patir
intensament els estralls de la crisi econòmica al 2008. Passejant pels carrers
grisos i desolats, plens de delinqüència, Mary i Pam parlaven amb els seus
familiars de quant desitjaven contribuir al benestar de la població que estava
aturada i sense menjar. Així que van decidir prendre la ciutat i omplir-la de verd.
Van començar a sembrar fruites i verdures a parcs, solars, jardineres
públiques, etc. El que recol·lectaven ho posaven en caixes perquè la gent ho
pogués prendre a casa seva gratuïtament. De seguida, els ciutadans es van
entusiasmar i van sorgir voluntaris per seguir plantant i mantenint els horts
que omplien els carrers. Hi havia tant aliment ecològic, natural i saludable
que van haver de crear tallers per processar-lo i conservar-lo. També trobades
en les que s’ensenyaven els uns als altres les diverses maneres de cuinar-los
segons les diferents cultures i després el degustaven plegats.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Anys més tard, Mary Clear reflexionava, si
hagués hagut de sol·licitar permisos per dur a terme aquest projecte, no l’hagués
engegat mai. La burocràcia hagués estat infinita i els seus objectius s’haguessin
dissolt. Els seus principis van ser ferms i els va executar sense esperar res
de ningú, senzillament va començar a caminar. I el camí es va obrir davant seu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És per això que
estic convençuda que el més important és creure en les nostres aspiracions, en allò
que sabem què hem de fer, en les guspires que encenen la nostra passió, per tal
de transformar la realitat amb la nostra aportació. Seguint el que fan els
altres, complint les normes a cegues, repetint el que està establert, no generarem
un canvi ni millorarem la situació. És mitjançant la nostra creativitat, la
nostra visió particular i la nostra única manera de fer que podem modificar el
món i contribuir a la seva evolució. Es necessari atrevir-nos a donar-nos veu,
a compartir les nostres conviccions, a dir en veu alta allò que pensem. Per
aquest motiu cal ser valents ja que comunicar la nostra especial manera de
veure les coses és reafirmar-nos i no sempre hem estat entrenats per fer-ho.
Tanmateix, precisament valorem els artistes per la seva inigualable capacitat
de concebre el món i expressar-se. Som conscients que l’autèntic valor és la
originalitat, per això ens atrauen els genis i els personatges que gosen dir la
seva i no tenen pudor a l’hora de comunicar la seva intensa personalitat. En
aquest sentit, tots tenim talents i habilitats valuoses, el cas és creure-hi el
suficient per dedicar-nos-hi i compartir-les amb els altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">D’això en parla el
premi Nobel de la pau Muhammad Yunnus en una entrevista que em va emocionar. “Ens
han convençut que el treball és el nostre destí. Hem acceptat, erròniament, que
vam néixer per ser empleats d’una altra persona.”. “Els humans naixem
emprenedors, no buscadors de feina. El treball és perniciós per la nostra
creativitat”. Així, segons Muhhamad, la sortida a la pobresa i l’esclavitud
legal és l’emprenedoria. Ell està convençut que cal que les persones creguin
més en la seva pròpia creativitat i siguin prou valentes per seguir-la allà on els
dugui. Per això, ell és un incansable defensor dels microcrèdits, els quals
deixen diners a milions de persones que creen els seus negocis. I diu, sorgeix
de forma natural, perquè és inherent al ésser humà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És natural en
nosaltres desenvolupar la nostra creativitat i compartir els seus fruits amb els
altres. Igual que els arbres creixen, maduren i resplendeixen, nosaltres també
necessitem obrir-nos al món i mostrar-nos tal com som. Ser qui som realment.
Sense intentar donar llimones quan som presseguers. Sinó estimant la nostra
peculiar manera de ser, gaudint-la i regalar-la al món com la nostra
contribució a la seva evolució constant. Exercir la valentia per ser fidels als
nostres anhels, principis i aspiracions. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><br />Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-53799988959413278612021-09-13T15:24:00.001+02:002021-09-13T15:24:10.620+02:00Em declaro radical<p> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Perquè el
significat autèntic de la paraula radical descriu amb precisió el meu propòsit
vital de connectar amb l’essència i ser coherent. Radical ve del llatí <i>radix</i>
i significa relatiu a l’arrel. D’aquesta manera <i>radical</i> és aquell qui es
centra en el fonamental i s’enfoca en actuar sobre la causa de les situacions
per obtenir solucions. Ser radical implica atrevir-se a dur a terme les accions
que contribueixen a desplegar una base sòlida que ens permet créixer. Es
enfonsar les nostres arrels en la profunditat de la terra, créixer interiorment
en els aspectes que no son visibles ni populars, per esdevenir vigorosos i
resplendir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les arrels son la
part de l’arbre encarregada d’absorbir els nutrients de la terra per tal d’alimentar
l’organisme sencer. En aquest sentit considero que la meva aposta vital és absolutament
radical perquè crec que la satisfacció de les necessitats vitals és la base per
sentir-nos sans, realitzats i en pau. I per això cal dedicació i calma. Cuinar,
escoltar, acompanyar, procurar un ambient plàcid, gestionar els recursos,
teixir relacions,... tot això requereix atenció i temps. Enfocar-nos en allò
que genera benestar i realització és apostar per aspectes gairebé invisibles i
poc prestigiosos als que dedicar mirament i cura faciliten la floració de la
nostra millor versió. Si el fem i l’adob bolcats a les plantes es transformen
en deliciosos fruits i sublims flors, la satisfacció de les necessitats
bàsiques de les persones és el que les permet brillar amb tota la seva intensitat.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Esdevenir radical
es fer les paus amb la terra i reconèixer que necessitem restablir el nostre
vincle amb ella per viure amb plenitud. Ser radical es mantenir-nos fidels a la
nostra essència i obeir els nostres instints. Ser radical és, en definitiva,
actuar d’acord amb la nostra naturalesa: descansar les hores que necessitem per
regenerar-nos, dur a terme tanta activitat física com la que el nostre cos està
configurat per desenvolupar, ingerir els aliments que proporcionen energia i sosteniment
al nostre cos, connectar profunda i significativament amb altres persones. Actuar
de forma radical en aquests aspectes te com a conseqüència un canvi radical en
la societat. Estar descansats comporta millor gestió emocional i més claredat mental.
Ser actius i moure’ns comporta més salut i benestar. Estar ben alimentats és
una important aposta pel correcte funcionament del nostre organisme. Tenir vincles
ferms i formar part d’una comunitat ens fa forts, poderosos i feliços. Per tant,
el nostre patró de comportament i de consum canvia, el mercat es veu modificat
i, en definitiva, la forma de funcionar la societat es veu transformada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De manera, que ser
radical en els nostres hàbits quotidians significa ser importants activistes a
nivell mundial. Tot comença en la gestió del nostre organisme, de la nostra
llar, de l’organització de la nostra família. Ser radicals en la nostra forma
de respirar, de menjar, de dormir, de parlar i de moure’ns es apostar per el gran
canvi que el nostre planeta necessita en aquests moments. És qüestió de
decidir-se i apostar per allò que nodreix la nostra essència, que alimenta el
nostre nucli i sosté la nostra existència. Fer el que sabem que ens fa bé per fer
bé a la terra on vivim. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-29583390563532243332021-08-26T14:04:00.005+02:002021-08-26T16:20:08.281+02:00Estil de vida i canvi climàtic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvpEcNHeSfBEAB6c44s4ENuETLkubkQj9aSinc5afoD5aOMSYz04amivtEZ2yAv_NHjHEo1wdKDMP45g83sD4yXB0THlKaZXPwO__c57CEGLOeOus61gKggHUvyjvc9N-cM7pJQ9N16jM/s275/descarga+%25281%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvpEcNHeSfBEAB6c44s4ENuETLkubkQj9aSinc5afoD5aOMSYz04amivtEZ2yAv_NHjHEo1wdKDMP45g83sD4yXB0THlKaZXPwO__c57CEGLOeOus61gKggHUvyjvc9N-cM7pJQ9N16jM/w400-h266/descarga+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p>Des de ben petita
m’agrada observar les persones i els seus hàbits. Aquest estiu m’he delectat en
veure com moltes persones del meu voltant es dedicaven a fer tot un grapat d’activitats
del més sanes: jugar amb els seus fills, caminar, passar més temps amb les
persones grans, cuinar, fer exercici, descansar, reciclar, estar en contacte amb l’entorn natural,
reflexionar... en fi, actuar per passió i dur a terme les activitats diàries
amb més consciència i connectades amb la nostra veritable raó de ser. Miro el
meu poble que s’omple de gent que parla, gent relaxada, gent que porta un cistell
de palla i va a comprar al mercat; famílies que assaboreixen els àpats plegats,
gent que passa temps de qualitat interactuant. Persones que respiren
tranquil·les, que gaudeixen dels petits moments, que es cuiden i realitzen les
seves necessitats.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tinc la sensació
que el poble està content, que li agrada ser habitat, recorregut i celebrat.
Els camins per on passejo també son plens de persones que els transiten,
ciclistes, persones que corren, nens i nenes que juguen, gossets que es delecten
ensumant sota els matolls. I m’imagino que el camp se n’alegra, que anhela ser
viu i poblat. Als arbres els agrada el remor de les persones conversant; els esbarzers
gaudeixen amb els ditets dels nens collint les seves mores madures i dolces; a
la terra li agrada ser trepitjada doncs els nostres peus li fan un suau
massatge. La natura existeix per ser viscuda i a mi mateixa em fa feliç veure
les persones gaudint de la meravella que ens ofereix. Ara que és estiu tot està
en ordre i el dia a dia es desplega harmoniosament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tanmateix, tot
aquest desplegament d’una vida més natural i serena sembla que no es per
sempre. Que molts la substituiran per la rutina que segueixen durant els altres
onze mesos. Em pregunto quin sentit té viure durant l’any una vida que no t’agrada
i que no desitges per tu ni per als teus fills i durant un mes viure allò que
realment t’omple. Els hàbits que generen salut i benestar haurien de ser
implementats els dotze mesos de l’any. Cuidar-nos a nosaltres mateixos i tenir
cura dels nostres és un eix prou fonamental com per invertir-hi temps i energia
durant els 365 dies de l’any, no tan sols 15 dies. Els nostres principis son
importants durant l’any sencer i, per tant cal prioritzar-los sempre i no excepcionalment
durant les vacances. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Escollir la vida
que veritablement volem viure és un dret que tenim de forma innata i permanent,
no tan sols durant les vacances. La responsabilitat de ser coherents,
autèntics, vius i lliures la tenim cada dia de la nostra vida i es quelcom que
cal executar amb constància i no durant un parèntesi de la nostra cursa
professional. Tenim llibertat per construir la nostra pròpia i única vida sempre.
Podem escollir dur a terme aquelles accions que realment tenen significat per a
nosaltres. Som amos de la nostra existència i és necessari que exercim el
nostre poder. Som nosaltres qui decidim cada dia el focus on invertim el nostre
temps i la nostra atenció. Així, el centre en el que ens dediquem és el que florirà
i tindrà més protagonisme. La nostra vida està feta del conjunt d’accions i
moments que experimentem. Per tant, cada dia tenim la oportunitat de decidir
quin caire prendrà, essent conscients dels aspectes en els que dipositem el
millor de nosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Penso que el
planeta necessita més persones satisfetes, centrades, realitzades. L’emergència
climàtica es guarirà quan visquem vides amb més plenitud, connectades amb la
Terra, amb els nostres orígens i la nostra autèntica raó de ser. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Perquè per cuidar el planeta cal que, en
primer lloc, sapiguem tenir cura dels nostres cossos, la nostra ment i les
nostres emocions. Quan les persones se sentin bé amb elles mateixes i
experimentin el benestar complet desitjaran estimar i respectar la natura que les
sosté i les nodreix. L’objectiu d’aquest article és doncs, recordar que
aquestes no són fites utòpiques i impossibles sinó que tenim la paella pel
mànec: de l’estil de vida que decidim viure se’n deriva la salut del planeta.<o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-2771682296748057942021-08-13T14:04:00.002+02:002021-08-13T15:55:48.748+02:00Descansar a terra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimLvIcmRy6Y0ChblLHPHtTC_n8JOtemIgmWWo_DbREJJDFv8SGKnkH-jDQH3zTnX491xraI7OSBpLegVhCNUiXoefa6O6vjOfzGaMu_X4XcTlseZDfXcVyiaCEpzuKDuXJYxUj4ZK5Rzo/s280/descarga.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="280" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimLvIcmRy6Y0ChblLHPHtTC_n8JOtemIgmWWo_DbREJJDFv8SGKnkH-jDQH3zTnX491xraI7OSBpLegVhCNUiXoefa6O6vjOfzGaMu_X4XcTlseZDfXcVyiaCEpzuKDuXJYxUj4ZK5Rzo/s0/descarga.jpg" width="280" /></a></div><br /><p><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Avui he tingut
una petita epifania quan em disposava a fer la relaxació final després de fer
una classe de ioga. M’he estirat a terra sobre la meva màrfega i des d’aquella
perspectiva he contemplat el món des d’un punt de vista totalment diferent. La primera
imatge que he tingut ha estat la de la meva gossa ajaguda a terra: estàvem totes
dues en la mateixa posició, al mateix nivell. La vida ens ha igualat i això m’ha
agradat ja que no som tan diferents. De fet, aquesta situació m’ha fet sentir
més vinculada al regne animal, més propera a una actitud vital d’acceptació i
contemplació. El que intento transmetre-us és la percepció de la vida des d’una
altra altura, on no hem calia cap moble ni artefacte que em sostingués, sinó
que el sòl m’acollia en el seu sí i m’oferia un descans sublim.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aleshores he
pensat, si és tan agradable i regenerador jaure a terra, al nivell on les flors
brosten i els animals hi fan la seva vida, perquè ens fem la existència tan complicada
els éssers humans? Envoltem la nostra quotidianitat de mil i un objectes per col·locar
el nostre cos: llits, sofàs, tamborets, cadires d’oficina, bancs, ... els quals
tinc la sensació que ens allunyen de la font de la vitalitat, allà on rau la
riquesa més gran del planeta. Em pregunto com havia pogut passar tants dies i
tantes hores sense gaudir d’aquesta delícia tan bàsica: deixar reposar el meu
organisme a terra i que la gravetat faci la seva funció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els éssers humans
som molt intel·ligents i hem estat capaços de fer mil-i-un invents que han
millorat la nostra vida. I alhora també ens hem allunyat del que ja ens ve
donat de forma innata, és gratuït, és fàcil i podem gaudir sense fer cap
esforç. Respirar, per exemple, es un plaer extraordinari que ens pot conduir a l’èxtasi,
tanmateix, pocs respirem de tal manera que ens proporcioni el goig de que us
estic parlant; altres aspectes de la vida han passat per davant la nostra
llista de prioritats de manera que no parem atenció a l’acte de respirar
correctament perquè estem capficats en els nostres deutes, distrets amb una
pel·lícula o ocupats fent la nostra llista de tasques. Caminar és també una
altra font de plaer sobre la que hi ha publicats infinitat de tractats. L’art
de passejar comporta una revolució interior d’endorfines que ens fa sentir més
que bé. I tot i que és gratis i assequible, molts malden per esgarrapar 20
minuts dels 1440 que te el dia per dedicar a aquesta activitat. Dormir és una
de les capacitats del nostre organisme que ens cura, regenera i revitalitza.
També està a l’abast de tothom i no ens cal fer una gran inversió de diners per
permetre’ns aquest grandíssim luxe, però qui de nosaltres pot dir que descansa
totes les hores que el seu cos realment necessita?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquest sentit,
vull dir que valoro tot el que els humans hem aconseguit durant els nostres
anys d’evolució i alhora prenc consciència que res de tot això te sentit si les
nostres creacions ens allunyen de les fonts capaces de proporcionar-nos el
veritable benestar. Fabriquem balancins per trobar el confort tot talant arbres
que ens proporcionen vida, inspiració i autèntica felicitat. Hauríem de
reconèixer on rau realment la nostra salut, sobre què se sosté i enfocar-nos a
promoure aquests aspectes. Si la natura ens proporciona vitalitat i alegria, es
possible que haguem d’invertir el nostre temps, la nostra energia i els nostres
recursos a impulsar el creixement i la protecció dels àmbits naturals. Si estar
amb persones genera benestar i confiança en nosaltres, hauríem de projectar les
nostres intencions a promoure i tenir cura de les relacions socials. Tinc la
sensació que tenim clar què ens fa feliços, quins son els nostres objectius i
què ens fa sentir bé però que entremig ens topem amb una pila d’obstacles que
ens dificulten la nostra dedicació a allò pel que ens sentim satisfets d’estar
vius: compromisos, objectes, responsabilitats, preocupacions, entreteniments, capricis,
distraccions... Es a dir, la nostra intel·ligència omple la nostra quotidianitat
de coses que no ens fan falta les quals actuen de mur de contenció entre la
nostra experiència i l’oceà infinit de gaudi on tots pertanyem. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un pardal avança
fent saltirons, una gateta descansa satisfeta a la catifa, un llangardaix pren el
sol tranquil·lament... els animals despleguen la seva existència centrats en l’acte
de viure. Els humans també estem proveïts d’aquesta capacitat: l’art de gaudir
amb plenitud de ser exactament qui som. Per implementar-lo no ens cal res més
que el nostre organisme i l’entorn on vivim, el qual està ple d’oportunitats
per trobar la bellesa més excelsa i la joia més intensa. Podeu provar-ho fent
més vida a terra, a prop de l’essencial, en contacte amb els elements que han
generat la nostra vida i la de quant existeix.<o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-27167080342385353332021-07-30T16:13:00.001+02:002021-07-30T16:13:13.351+02:00TRENCAR LA CADENA DEL DOLOR<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEFHfolNLNpEW-5G3vgfmCas0AyWufwD5YCYxfO5untkCiW_lNA_1SZS_zEM2A7LAu0JNXlIWk_R7moI4qedKogT7BlXcPGAixkGAf_Ztc7wpqRc6Y2VASP9xr7rXI6d16bSwznuBqMRk/s1023/depositphotos_9865824-stock-photo-happy-woman-jumping-in-golden.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1023" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEFHfolNLNpEW-5G3vgfmCas0AyWufwD5YCYxfO5untkCiW_lNA_1SZS_zEM2A7LAu0JNXlIWk_R7moI4qedKogT7BlXcPGAixkGAf_Ztc7wpqRc6Y2VASP9xr7rXI6d16bSwznuBqMRk/s320/depositphotos_9865824-stock-photo-happy-woman-jumping-in-golden.jpg" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha relacions
que ens fan mal, a vegades la interacció amb persones molt estimades ens
fereix. En aquesta situació és fàcil caure en l’espiral de ressentiment, ira i tristesa.
Tanmateix, aquests estats emocionals no ens ajuden, no potencien el nostre
benestar ni contribueixen a que siguem millor persones. Ens enfonsen encara més
i fan que la nostra conducta expandeixi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el malestar. Es per aquest motiu que proposo
trencar la cadena del dolor. Ser les persones que aturin els torrents d’odi i
patiment que ens anem passant els uns als altres per ser generadors de tot allò
que ens agrada: bellesa, benestar, felicitat, abundància, harmonia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pot semblar una
tasca gegantesca i impossible però tenim tots els recursos per dur-la a terme.
Es tracta de centrar-nos en allò que volem que creixi enlloc de lluitar contra el
que volem evitar. Es a dir, enfocar-nos en els sentiments que ens fan sentir
bé. Expandir el plaer. Estendre la sensació d’alegria tot pensant i percebent
tots els matisos d’allò que ens aporta satisfacció. Transmetent als altres
idees, pensaments, sentiments de gaudi. Parlar del que ens interessa, del que vulguem
fomentar, del que desitgem veure realitzat. Invertir el nostre temps, energia i
atenció en el canvi que vulguem constatar. No alimentar més el patiment tot
donant voltes al que ens fa mal, en les injustícies que ens han fet, en els
defectes dels altres. El mal no s’acaba aniquilant-lo sinó fent tan gran el que
ens fa bé que no hi resta espai per al mal, de manera que aquest mor per
inanició. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Així, quan algú fa una cosa
que no ens agrada, li podem dir el que ens fa sentir malament, però més enllà d’això,
no és un terreny fèrtil per a la nostra acció. Nosaltres podem transformar-nos
a nosaltres mateixos tot prenent diverses decisions, però no està a les nostres
mans configurar el comportament de les altres persones. Cal que els deixem
desenvolupar el seu propi procés evolutiu i, això sí, actuar en nosaltres per
dirigir-nos al goig i a la plenitud. Som responsables de nosaltres, no de cap
altra persona. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per aquest motiu,
es necessari girar la mirada i deixar estar el que els altres fan o deixen de
fer i començar a entomar la responsabilitat de la nostra integritat, benestar i
salut. Es tracta de fer tot el que puguem per crear un estat d’alegria i amor
en nosaltres mateixos des del que duguem a terme qualsevol acció. Crear una
atmosfera de pau, gràcia i suavitat en el nostre interior, de tal manera que representi
un plaer viure sota la nostra pell. Construir una relació nodridora i
vigoritzant amb nosaltres mateixos. Perquè quan som els nostres millors amics, ens
basem en una confiança tan gran que esdevenim forts i resistents. Sovint els
gests, les paraules, la conducta dels altres ens fereixen perquè el nostre
nucli personal te fissures per on permetem que els fets externs s’instal·lin
dins nostre i ens ataquin. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ens és més fàcil
posar límits, aturar o evitar relacions que no ens beneficien quan sabem quant
valem. Així, la clau per viure bé consisteix en estimar-nos tant que vetllem
per la nostra salut (física<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i mental-som
una unitat-) automàticament. Es possible que el comportament dels altres ens
generi patiment perquè busquem en els altres allò que ens hem de donar a
nosaltres mateixos: seguretat, poder, amor, reconeixement, satisfacció. Està
clar que els humans som éssers socials i que relacionar-nos és una necessitat.
Però ens podem relacionar des de l’enteresa, la integritat i la plenitud amb l’actitud
d’aportar i d’enriquiment mutu, enlloc de fer-ho des d’un sentiment de pobresa,
desprotecció, mendicant allò que nosaltres mateixos ens hauríem de
proporcionar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si pensem que l’alegria
i l’equilibri son el nostre estat natural, es fàcil entendre com les nostres
accions, pensaments i paraules haurien d’estar encarades únicament a contribuir
a aquesta homeòstasis. Personalment, m’ajuda molt exercitar la meva capacitat d’estimar
i de sentir bellesa. Quan experimento dolor com a conseqüència de la conducta d’algú,
m’esforço a connectar amb el món de riquesa i pau que habita de forma innata en
tots nosaltres. Refredo el bullici mental i emocional que es destapa tot
buscant aferrar-me al sentit comú. Sovint ens prenem les coses de forma
personal i ens fan un dolor terrible. La realitat objectiva, tanmateix,
acostuma a ser ben diferent. Els altres no ens fan mal intencionadament sinó
perquè responen a uns patrons de pensament concrets, perquè ells també pateixen
o perquè no saben actuar de cap altra manera. En conseqüència, son més dignes
de compassió que de venjança.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De fet, estic
convençuda que ningú fa mal de forma conscient. El patiment que podem sentir es
un efecte colateral dels conflictes, la ignorància o la inconsciència que aquells
amb qui interactuem. Així, el nostre odi, la nostra resposta rabiüda, els nostres
atacs violents, no farien millorar aquesta persona i fer-la més afectuosa sinó
que alimentarien el seu dolor. I al cap i a la fi, el dolor dels altres no es
el que ens proposem perquè el dolor dels altres no contribueix a la nostra pau
i benestar. El nostre veritable objectiu es ser feliços i radiants. Per la qual
cosa és necessari trencar amb la cadena del patiment i introduir l’amor com a
resposta bloquejadora dels rius de dolor. Començar a emetre benestar de forma
gratuïta per potenciar el seu desplegament. Fer tan gran l’amor que qualsevol
gotellada de dolor que hi caigui, quedi diluïda instantàniament i no ens faci
patir desmesuradament. Que la nostra resposta sempre sigui coherent amb l’estat
intern que vulguem experimentar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Som nosaltres els
responsables de teixir la malla de serenitat i plenitud que ens sostindrà en
qualsevol situació. Aturar la cadena de patiment és la decisió que ens conduirà
al benestar al que sabem que pertanyem. Pas a pas, acció a acció, podem tornar
amor com a moneda de canvi a tot quant rebem. Al cap i a la fi, experimentem en
primera persona l’estat que generem. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-86593647338121566432021-07-26T12:08:00.001+02:002021-07-26T12:08:46.495+02:00Saviesa<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihpefuzk4P6rnPWK6k89UiycHHrLuvzV1a37s863E1lY06DUP8Jm0oMxFWhMh9DeDNejdDRexOwvcgcy5rm53nwrsL2I7adCab81bV9hRxih2Vg3cRYMh_uZpyXJtHXBjpgxR4nQRd2tk/s500/pexels-photo-1632790.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihpefuzk4P6rnPWK6k89UiycHHrLuvzV1a37s863E1lY06DUP8Jm0oMxFWhMh9DeDNejdDRexOwvcgcy5rm53nwrsL2I7adCab81bV9hRxih2Vg3cRYMh_uZpyXJtHXBjpgxR4nQRd2tk/s320/pexels-photo-1632790.jpeg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La paraula
intel·ligència està en auge. Per molts, l’objectiu de l’educació és potenciar la
intel·ligència de l’alumne. Allò que més es valora i es te en compte a l’hora
de configurar l’expedient acadèmic de l’estudiant és la intel·ligència que és
capaç de demostrar en les diferents proves. Pensem que la intel·ligència és el
més important que hi ha. Per això parlem d’intel·ligència emocional, d’intel·ligències
múltiples, d’intel·ligència artificial, etc. Aquesta paraula ha esdevingut la protagonista,
encapçalant la llista de les prioritats. Tanmateix, hi ha una altra paraula que
no gaudeix del mateix prestigi i que caldria tenir en compte. Es tracta de la saviesa.
La qual prové del llatí “sapere” que significa ser saborós (comparteix arrel
etimològica amb sabor), en el sentit de tenir substància, acumular no només coneixements
sinó també molta virtut i, a més, tenir sensatesa i sentit comú. Per tant, ser
savi implica, a part de ser capaç de prendre les decisions més adequades, tenir
valors, ètica, sensibilitat i humanitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La intel·ligència
tal com la concebem actualment defineix una capacitat quantificable i avaluable
mentre que la saviesa descriu una condició més profunda i etèria, que no es pot
representar de forma numèrica. Es una claredat de pensament, una coherència
personal, una virtut que no pot ser mesurada mitjançant els paràmetres que utilitzem
per mesurar la intel·ligència. Però no per aquest motiu la saviesa és invisible
o deixa de ser transcendental. Ben al contrari, allò que més necessitem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per créixer i evolucionar és el do de la
saviesa, el qual ens permet construir una vida pròspera i amb sentit. De fet,
la saviesa és una capacitat inherent a la nostra biologia, no existeix cap
màquina que la pugui substituir. Es el que ens fa únics, el nostre potencial
més preuat, l’eina que ens pot conduir a l’autèntic benestar i que ens ha dut
fins on estem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És per aquest
motiu que és important nodrir, expandir i posar al centre del nostre focus la
saviesa. Ja que es el mecanisme que tenim per viure la vida que tots desitgem. Encara
que no puguem avaluar la saviesa, és un caràcter que garanteix la nostra
integritat, un valor que ens defineix i viu en nosaltres. Es a dir, la saviesa
es part del que som. Es una característica de les nostres cèl·lules i del
nostre organisme. Tots la tenim. Deixar-nos guiar per aquest coneixement innat
és el que ens infon un poder i un equilibri que ens converteix en la millor
versió de nosaltres. De la mateixa manera que una rosa en plena floració
irradia tot el seu perfum i color, una persona que es guia per la saviesa, viu l’existència
amb tot el seu esplendor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La saviesa és un
atribut a l’abast de tots. Que no costa diners assolir: és gratis!! No es
necessari apuntar-se a cap formació, aconseguir cap títol, seguir un mestre o
fer un retir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per acabar, comparteixo
amb vosaltres els hàbits que em fan percebre la meva saviesa d’una forma més
clara i accessible tot esperant que us siguin útils:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Confiar
en la nostra naturalesa, ser conscients que estem dissenyats per estar sans,
forts i feliços.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">2.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Respectar
la nostra autèntica manera de ser. Tenir un amor incondicional vers la nostra
persona i tots els nostres trets.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">3.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Escoltar
les nostres sensacions i percepcions i guiar-nos segons allò que ens fa sentir
millor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">4.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Simplificar.
Eliminar distraccions. Desfer-nos de tot el superflu. Abandonar tots els
compromisos que no ens aporten benestar. D’aquesta manera la nostra essència
pren rellevància, es fa més visible i ens permet connectar amb la saviesa que
la constitueix. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">5.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dedicar
estones al silenci, a la tranquil·litat, a la contemplació. No fer res per
permetre la saviesa que som expressar-se i traçar els seus plans. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">6.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Passar
estones a l’aire lliure, en contacte amb la natura. Exposar-nos als elements
naturals ens apropa als nostres orígens, a la nostra autèntica manera de ser,
de manera que la saviesa ressorgeix com el nostre recurs primordial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">7.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Divertir-nos,
jugar, experimentar plaer. En el nostre estat salvatge ens rendíem al gaudi i
ens relaxàvem fonent-nos amb l’alegria de viure. Tots els animals adults
continuen enjogassant-se al llarg de la seva vida, és en aquest estat que s’esfondren
les tensions, els límits autoimposats i els encarcaraments. Així, percebem la
realitat des d’una nova perspectiva. Mantenir trets infantils ens acosta a la
nostra saviesa inherent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">8.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Moure’ns.
Posar en moviment els nostres ossos, músculs, articulacions, ... fa que el
nostre organisme s’activi, de manera que la saviesa que l’habita també es
desperta i la percebem d’una forma més directa. Caminar, nedar, córrer, ballar,
fer qualsevol treball manual, etc. focalitza la nostra atenció en el cos, refugi
de la nostra saviesa, per la qual cosa l’atenem amb més facilitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-87604785670226536402021-07-19T12:01:00.003+02:002021-07-19T12:01:38.527+02:00El poder de la natura viu dins nostre<p> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fa temps que llegeixo
apassionadament llibres que parlen sobre natura, els boscos, els animals,
arbres i flors. Sento un instint innat que em dirigeix vers la naturalesa. Quan
estic nerviosa, miro un arbre, verd i resplendent, i em contagio de la seva
vitalitat i equilibri perfecte. Trobo en la vegetació el consol a tanta
complexitat. Perquè la vida natural sembla més senzilla: tots els mecanismes van
dirigits a florir amb magnificència. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Passar
una estona envoltats de verd ens proporciona energia, serenitat i significat.
De fet, Edward Wilson en el seu llibre <i>Biofilia</i> (el qual recomano fervorosament)
explica que la nostra vida depèn de l’atracció que sentim vers els processos
naturals. “En la mesura en que entenem als altres organismes, els valorarem més
i també ens valorarem més a nosaltres mateixos”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Som humans si, i
també som animals. Continuem connectats amb els nostres fonaments. Aquesta pertinença
al regne animal és una font de riquesa, saviesa i recursos. Ser animals és un
privilegi, no pas una inconveniència que haguem de combatre. Us animo a deixar
d’utilitzar l’expressió “fer l’animal” en sentit pejoratiu. Ser animal és
quelcom molt digne i hauria de ser considerat tot un honor. Integrar l’àgil i
savi animal que hi ha en nosaltres , ens proporciona el poder de viure en
plenitud. Escoltar-lo, respectar-lo i satisfer les seves necessitats ens
condueix pel camí del benestar, l’alegria i el plaer. Perquè la nostra biologia
està enfocada en potenciar la nostra salut i felicitat. Giulia Enders, la
coneguda metgessa i divulgadora, ho descriu perfectament: <i>“Segons Daniel
Wolpert, la missió del nostre cervell és el moviment. Un dels objectius suprems
dels nostres moviments es moure’ns sempre per assolir un equilibri saludable,
ja sigui per passar de fred a calent, de infeliç a feliç, de cansat a despert”</i>.
Es a dir, tot allò que fem, tots els impulsos que tenim, son per millorar la
nostra situació. Naixem encarats a la prosperitat. El nostre organisme està
configurat per trobar-se bé i resplendir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La tasca més
important és, doncs, reconèixer aquest rol del nostre cos i respectar els seus moviments
instintius que ens dirigeixen vers el perfecte equilibri. Escoltar-lo per ser
conscients del que li convé i dur a terme aquells comportaments que més necessita:
estirar els braços i allargar la musculatura, prendre’ns un respir i dirigir la
nostra mirada a un punt llunyà, passar una estona en silenci, rebolcar-nos per
terra i jugar amb els nostres fills com si fóssim nens, caminar una estona i mobilitzar
els nostre organisme, etc. Només nosaltres podem saber el que millor ens fa
sentir; provocar aquelles situacions que ens equilibren és la nostra
responsabilitat per tal sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb els
altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De la mateixa
manera que la Terra està en amenaça degut al canvi climàtic i és necessari
protegir els animals i la vegetació que hi habita, la nostra salut també està
en perill a conseqüència de l’estil de vida accelerat i desconnectat dels
nostres orígens. Per això, és necessari prendre consciència del microcosmos que
viu en el nostre interior i promoure el seu sa desenvolupament. La microbiota
intestinal, per exemple, és una població de microorganismes que viu dins nostre,
el nombre de cèl·lules dels quals es diu que triplica el nombre de cèl·lules
del nostre cos. Si els animals que poblen el planeta estan en perill d’extinció,
els que habiten el nostre interior també es veuen amenaçats i necessiten ser
protegits. El nostre estil de vida pot promoure tant una enriquidora simbiosi
en el nostre interior com una harmònica expansió dels animals i vegetals que
ens envolten. Simplement es tracta d’afavorir aquelles decisions que ens
beneficien tant a nosaltres com al planeta que ens sosté. De fet, no hi ha un
mur dens que ens separi de la Terra sinó que som una sola unitat que necessita les
mateixes cures i els mateixos elements per florir. Allò que a nosaltres ens fa
bé, afavoreix també la salut del planeta. Anar a poc a poc, consumir menys, mantenir
relacions més significatives, simplificar, minimalisme, decreixement... cadascuna
d’aquestes filosofies és terapèutica tant per nosaltres com pel medi ambient.
De la mateixa manera, allò que es positiu pel medi ambient es propici també per
a nosaltres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per concloure,
necessitem una cura d’humilitat sentint-nos part de la terra on vivim,
apreciant la nostra biologia com la font d’inspiració, guia i solució a les
nostres preocupacions. Identificar-nos amb la natura ens facilita entendre molts
dels nostres mecanismes i l’òptim desplegament del nostre potencial. Reconèixer
la vida que batega el nostre organisme incrementa tant el nostre amor propi com
l’amor al planeta que habitem. Es posa de manifest que els mateixos principis
que regeixen l’ordre de l’univers, regeixen l’organització del nostre
organisme. Que els mateixos àtoms que configuren l’estructura dels estels, teixeixen
la nostra fibra. Per tant, prendre consciencia de la bellesa inherent a la vida
ens fa adonar del valor que aquesta te, tant si la percebem en la nostra pell
com en una posta de sol. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-6023503491276479262021-07-09T13:41:00.000+02:002021-07-09T13:41:30.663+02:00La nostra constant<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIm9Xy3t_X88tqbveFeGePnoP5gJIWiivq6L3RjX0tGAVGyNBsklv4LuzFoAmPmIVtKkenv0LNwKBxHveNIzYQcF9YaGWboKrlZ66J3uN9yIXrG7SosDa8b3w7pqwqL5kC1CnF9xddxuQ/s626/still-life-book-candle-wooden-wall_169016-1436.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="279" data-original-width="626" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIm9Xy3t_X88tqbveFeGePnoP5gJIWiivq6L3RjX0tGAVGyNBsklv4LuzFoAmPmIVtKkenv0LNwKBxHveNIzYQcF9YaGWboKrlZ66J3uN9yIXrG7SosDa8b3w7pqwqL5kC1CnF9xddxuQ/s320/still-life-book-candle-wooden-wall_169016-1436.jpg" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara que ve
l’estiu, observo un allau de propostes per regalar-nos salut, plaer i benestar.
Curs de relaxació. Retir de benestar. Estada en hotel de luxe per entregar-nos
al goig. Dieta per desintoxicar-nos. Taller per aprendre a estar en pau amb
nosaltres mateixos. Exercicis per tonificar-nos... I jo em pregunto: totes
aquests suggeriments són objectius que només cal assolir en el temps que ens
sobra (és a dir, secundaris) o son pilars que fonamenten la nostra salut?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cuidar-nos és un
hàbit quotidià, quelcom que només nosaltres podem fer per nosaltres mateixos i
no pas cap producte que es pugui comprar. És un estat que hem de generar dia a
dia mitjançant les nostres decisions. La salut és un equilibri que cal mantenir
de forma prioritària en la nostra existència. Hauria de ser la nostra manera de
ser, fer i estar. La base sobre la qual desenvolupem qualsevol altre acció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estar bé amb
nosaltres mateixos, sentir pau i serenitat i relacionar-nos amb l’existència
des de la plenitud, és la nostra naturalesa. Sense aquest estat de salut
integral no hi ha res que valgui. Cap altre objectiu te sentit si el cost
d’assolir-lo és perdre el més valuós del món: el suau i agradable plaer de
viure sota la nostra pell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En diverses
vegades m’he proposat fites que, en dur-les a terme, han trencat la meva
harmonia biològica. He pretès fer més o a un ritme més accelerat del que al meu
organisme li convé. Aleshores he sentit que se m’accelera el pols. Em costa
respirar. Perdo la connexió amb mi mateixa i els meus principals objectius. No
sé exactament què vull i em costa identificar les meves necessitats. Com a
conseqüència, corro com una gallina sense cap, estic desassossegada i de mal
humor amb tothom. Hipersensible, intransigent i susceptible. Semblem criatures
quan fan les típiques rabietes: hem perdut el nord, el nostre centre, el
contacte amb les nostra saviesa interna. Ser capaços d’identificar quines són
les nostres necessitats i satisfer-les és la clau per viure en plenitud,
experimentant l’alegria inherent a l’esser humà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per tant, penso
que el nostre benestar no és qüestió d’unes vacances o un taller ocasional i
que no es pot delegar en terceres persones. Es la nostra responsabilitat tenir
cura del nostre cos, respectar les seves característiques i respondre a les
seves necessitats. Només així, serem capaços d’experimentar la salut completa
i, en conseqüència, gestionar els esdeveniments que vivim des del nostre ple
potencial. M’inspira molt la imatge que Rick Hanson suggereix en el seu llibre
“Resilente” quan explica que és necessari conservar un petit santuari en el
nostre interior, un espai que, passi el que passi, es mantingui en calma i
fort; el qual serà capaç de sostenir qualsevol situació - encara que la resta
de nosaltres estigui alterat-. Aquest, serà el punt des del que, poc a poc, s’anirà
expandint l’amor i la serenitat a àmbits cada cop més amplis de la nostra
persona. Per aquest motiu, és important mantenir el nostre interior com un
refugi impertorbable i poderós que ens aportarà l’energia per a edificar la
vida que desitgem. Concebre’ns a nosaltres com el pou de vitalitat des d’on
podem extreure els recursos necessaris per a viure de forma equilibrada i
pròspera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La felicitat,
l’alegria, el benestar, l’equilibri, la pau, la joia, és quelcom que ve de
sèrie amb el nostre organisme. De manera que no és quelcom que haguem de
guanyar, merèixer, conquerir, comprar, adquirir, aconseguir ni perseguir sinó
quelcom pel qual cal que vetllem com el nostre més preuat tresor. Només cal que
mantinguem allò que és natural en nosaltres i del qual en naixem dotats. Es
tracta d’un exercici de decreixement: fer menys, mirar endins, prendre més
consciència, anar a poc a poc, per tal d’assaborir la qualitat inherent al
nostre organisme: el plaer d’estar vius. <o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-68436591813892914702021-06-28T13:58:00.001+02:002021-06-28T13:58:55.172+02:00Canvi de vida<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEFZJesBXXQKF0S77LiKDMxb3n2ATsadzotNNLf0fx9mn5ng7GgmYZ9e9QyfB1EXH-yyDhzzD_oXiLkQFnVjvFkkjEfqhD9DbrtHevJyJm5UEkpfag9l9v9-TpNLZSrmUrNWKdGNJJNg/s258/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="195" data-original-width="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBEFZJesBXXQKF0S77LiKDMxb3n2ATsadzotNNLf0fx9mn5ng7GgmYZ9e9QyfB1EXH-yyDhzzD_oXiLkQFnVjvFkkjEfqhD9DbrtHevJyJm5UEkpfag9l9v9-TpNLZSrmUrNWKdGNJJNg/s0/images.jpg" /></a></div><br /><p class="MsoTitle"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Últimament quan
miro les xarxes socials o busco algun vídeo a Youtube veig un allau de
propostes amb l’eslògan “et canviarà la vida”: deu hàbits per transformar la
teva vida, mira aquest vídeo i la teva vida canviarà, llegeix aquest llibre i
no tornaràs a ser el mateix, aquestes idees transformaran la teva existència,
ingereix aquest producte i seràs un altre ... Tan horror i desgràcia hi ha en
la vida de les persones perquè els anuncis només ens proposin renunciar al que
tenim per substituir-ho per una altra cosa que tampoc ens descriuen com és? Està
tothom disposat a fer retirs, treballs, pocions, exercicis, estudis per deixar
de ser com son i accedir a una altra realitat no definida? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No em sedueixen
gens cap d’aquestes propostes venudes sota l’embolcall del menyspreu cap allò
que tenim i som. Parteixen de l’assumpció que la nostra vida, el nostre present,
no val res i que és urgent estar en continua persecució d’allò que no tenim,
allò eteri i sovint inassolible. Em recorda l’actitud infantil en la que allò
que te l’altre sempre és millor que el que tenim nosaltres. Per què pressuposen
tota aquesta sèrie d’autors, gurus i comerciants que no estem contents amb la
vida que tenim i que el que més desitgem és canviar-la per allò que ells ens
suggereixen? Tan baix es el valor que atorguem a la nostra experiència per
voler-la abandonar per llençar-nos a les promeses que uns desconeguts ens fan?
Tant menystenim la nostra manera de ser per anhelar sempre la manera de ser
dels altres?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Crec en
l’evolució, en el creixement personal, en la transformació de les nostres
creences, en la implantació de nous hàbits, en l’aprenentatge continu, en el
desenvolupament de noves habilitats. Alhora crec i em fonamento en
l’autoestima, l’auto-acceptació, l’apreciació de qui som, la gratitud, el
reconeixement de tot allò que tenim, el decreixement, la simplicitat, la
consciència del nostre potencial, el respecte a la nostra integritat, la
confiança en nosaltres mateixos, la connexió amb la nostra essència, l’amor
incondicional per la nostra naturalesa, l’exaltació de la nostra autenticitat.
Per això penso que no es tracta de deixar de ser qui som per ser altres
persones més riques, més exitoses, més modernes, més populars, més guapes, més
sexis, més intel·ligents sinó que l’acció necessària és justament la contrària:
abraçar la nostra genuïna manera de ser, ser més nosaltres mateixos, expressar
més la nostra única i diferent manera de ser, mostrar transparentment qui som,
elevar la nostra singularitat, atrevir-nos a crear el nostre propi estil sense
dependre del que persones externes ens diguin què hem de fer. Creure en
nosaltres mateixos. Estar a gust sota la nostra pell. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Us incito a fer
una revolució a favor de la vostra autèntica personalitat. Veure la grandesa
que habita en vosaltres. Enfocar-vos en la riquesa que hi ha en la vostra
quotidianitat. Delectar-vos amb els plaers que el vostre meravellós organisme
us proporciona. Reconèixer cadascun dels talents que teniu. Celebrar els
assoliments que heu aconseguit. Estimar cadascun dels racons del vostre cos. Aplaudir
les vostres característiques més personals. Ser conscients de la magnificència
present en cadascuna de les vostres cèl·lules. Donar protagonisme a les vostres
particularitats. Escoltar i donar prioritat a les vostres necessitats. Posar
per davant de les altres coses els vostres veritables interessos. Mostrar les
vostres qualitats intrínseques. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Cuidar
de vosaltres mateixos de forma sublim. Estar orgullosos de qui sou, les vostres
arrels i el vostre tarannà. Centrar-vos en el que us proporciona benestar. Ser
íntims amics de vosaltres mateixos. Mirar amb actitud amorosa les vostres
virtuts. Atendre la vostra veu interior. Tenir una relació gloriosa i plena amb
vosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No necessitem
canviar la nostra vida sinó estimar i enaltir la vida que tenim, que som. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-13065651812642360502021-06-16T12:02:00.001+02:002021-06-16T12:02:27.876+02:00Connectar<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ReJJ1yxK6kTdLhalIwyfznJxmUC8GbKzG7C_lqfmLHKrb6tgj7bKS1Ms1hJyjWfeykNSO8fp0P5CJjdrHuRHYYtp3BtEPajSGUV-6dsNve8Y_5gTXhzApRRuV-VslvzCokscbkcQbZU/s275/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9ReJJ1yxK6kTdLhalIwyfznJxmUC8GbKzG7C_lqfmLHKrb6tgj7bKS1Ms1hJyjWfeykNSO8fp0P5CJjdrHuRHYYtp3BtEPajSGUV-6dsNve8Y_5gTXhzApRRuV-VslvzCokscbkcQbZU/s0/images.jpg" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ens hem criat
pensant que havíem de definir-nos: som de lletres o de ciències? La qual cosa
és una visió esbiaixada de la realitat. A la vida les coses no estan separades
categòricament sinó que la existència és una globalitat multifactorial. De fet,
les matemàtiques no deixen de ser un llenguatge. I el llenguatge és el resultat
de la combinació d’uns símbols. Qualsevol aspecte del nostre organisme està
regit tant per la ciència com per les lletres: som biologia que s’expressa mitjançant
un llenguatge. A través de les paraules configurem el nostre cervell i
determinem la nostra aproximació a la realitat.Com podem doncs classificar-nos
en una de les dues opcions quan som éssers pluridimensionals? Necessito la
ciència per existir i depenc del llenguatge per ser jo mateixa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es indispensable
superar aquesta visió dualista de l’existència. Deixar de pensar en termes
binaris. Haver de posicionar-nos en un bàndol o en l’altre ens ha creat molt
patiment com a humanitat. Classificar-nos com a blancs o negres, rics o pobres,
gènere masculí o femení, d’esquerres o de dretes, conservadors o progressistes,
bons o dolents. No és prou obvi que tots som éssers vius que perseguim els
mateixos interessos? Tots desitgem el millor per nosaltres i els nostres. Tenim
set de bellesa i felicitat. Busquem el benestar i la prosperitat. Així doncs,
no te sentit enclaustrar-nos en un concepte que ens faci percebre que estem en
continua lluita amb els que s’identifiquen amb el concepte suposadament
contrari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ser de lletres no
és una excusa per ser un ignorant en el camp de la ciència. Ser de ciències no
és un pretext per menysprear allò relacionat amb les humanitats. El nostre
organisme té una salut perfecta gràcies als avenços realitzats pels científics
i floreix gràcies a l’aliment literari. La humanitat ha arribat on és tant per
l’agricultura com per la cultura. És quan unim esforços, treball intel·lectual,
que aconseguim evolucionar. Estic convençuda que ara mateix necessitem buscar
denominadors comuns, establir vincles entre diferents disciplines per créixer
com a societat. El següent pas serà gràcies a la connexió, del concebre’ns com
a éssers integrals amb múltiples vessants. La plenitud s’assoleix quan som
capaços de reconèixer cadascuna d’aquestes facetes. De la mateixa manera que un
arbre necessita sol, terra, aigua i aire per viure, els éssers humans
necessitem nodrir tots els llenguatges de la nostra intel·ligència per
sentir-nos realitzats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La humanitat
trobarà l’esplendor quan aprenguem a col·laborar, cooperar, integrar i
abandonem l’hàbit de dividir, separar, confrontar. La unió fa la força i tenir
una mentalitat integradora ens enriquirà fins a èxits inesperats. Quan el
nostre cervell teixeix connexions, fa relacions, la vida i la intel·ligència tenen
lloc. Això són les sinapsis. D’aquí parteix un nou embrió: mesclant, fusionant,
fonent fronteres, aixecant els murs de protecció. Així, es tracta d’establir
relacions, de descobrir la connexió que hi ha entre tot per assolir la
prosperitat. Treballar en conjunt, engendrar la plenitud, generar xarxes de
col·laboració on cada individu enriqueix el grup. Transformar el nostre mode de
pensament per habituar-lo a identificar enllaços, aquest esdevé el veritable
pas endavant. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-87869065162497263512021-05-27T12:09:00.001+02:002021-05-28T11:13:19.960+02:00 Renovació de vocabulari <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkzT26Q6jfsVh9rs1IW_7LVPqtZuw3pq-ihCMzCQu37nnHqSKTIfip0rlvoyM2pAQr-FF75IbkfBGELCykGWvR70b9b_OeCcOL9abQ5psLFlRcndRISkaNqSR2myHkZ0UNPvukiELLyN0/s1000/photo-1533228876829-65c94e7b5025.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="1000" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkzT26Q6jfsVh9rs1IW_7LVPqtZuw3pq-ihCMzCQu37nnHqSKTIfip0rlvoyM2pAQr-FF75IbkfBGELCykGWvR70b9b_OeCcOL9abQ5psLFlRcndRISkaNqSR2myHkZ0UNPvukiELLyN0/s320/photo-1533228876829-65c94e7b5025.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El llenguatge
origina una manera de ser i d’estar en el món. La nostra actitud està
relacionada amb la idea que tenim de l’existència. Per exemple, si pensem que
la societat està en continua evolució i que cada cop anem assolint més avenços,
tindrem fe en la humanitat i estarem convençuts que els nostres esforços
serveixen per millorar com a espècie. Per tant, serem persones positives,
confiades i amb esperança. En canvi, si la nostra visió del món consisteix en
que la societat es dolenta, que tothom està corromput i que atempta en contra
dels nostres interessos, viurem una existència plena de potencials enemics, en
contínua actitud de defensa, sentint que el perill ens esguarda a qualsevol
cantonada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estem
contínuament configurant narracions a partir de la nostra experiència. Ens
expliquem relats de per què els altres actuen de la manera que ho fan, per què
ens succeeixen les coses i per què la realitat és com és. El que no ens imaginem
és que aquestes històries influeixen en les nostres vivències. La imatge que
ens fem de la realitat afecta el punt de vista des del que partim, de manera
que modifica la realitat que percebem. Es diferent protagonitzar una història
des del paper de víctima que des del de triomfadora. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La versió de la
realitat que hem creat en la nostra ment ens predisposa a un tipus de vivències
o unes altres. Som nosaltres els qui confirmem els nostres prejudicis o els que
creem oportunitats mitjançant una nova visió de la situació. En aquest sentit,
renovar el nostre vocabulari ens pot ajudar a desprendre’ns d’una manera de
relacionar-nos amb la realitat arcaica. Som éssers en constant evolució, per la
qual cosa, els vocables que utilitzem també han d’anar adoptant nous matisos
per tal d’enriquir la nostra experiència. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De fet, el nostre
estat d’ànim depèn dels diàlegs que establim amb nosaltres mateixos. Si
mantenim una actitud pacient, efectiva i engrescadora, estarem potenciant les
nostres habilitats. En canvi, quan ens jutgem, castiguem i renyem constantment
per la nostra forma de comportar-nos, esdevenim el nostre pitjor enemic,
desanimant-nos i ensorrant-nos. Aprendre a conversar dolça i amablement amb un
mateix és un do que algunes persones han desenvolupat i que els ha conduït al
benestar, a l’èxit i a la salut física i mental. Passem la majoria del temps
teixint diàlegs amb nosaltres mateixos, per la qual cosa fer una inversió en
temps i energia en aquest aspecte pot transformar la nostra vida. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Penso que és per
aquest motiu que el mindfulness, la meditació, l’exercici físic, la relaxació,
la pregària, el bodyfulness, les activitats creatives i artístiques són tan
útils per fer-nos sentir feliços i poderosos, doncs ens ajuden a transcendir la
nostra visió de la realitat per connectar profundament amb l’existència. La
qual experimentem com il·limitada, fluïda i magnificent. És quan ens alliberem
de les nostres creences, els nostres prejudicis, els nostres filtres estrets i
opressius que percebem la meravella i la bellesa inherent a nosaltres mateixos
i a l’univers. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En conseqüència,
cal renovar el nostre llenguatge i la nostra visió del món, les històries que
ens narrem, per tal que s’adaptin a la immensitat de la nostra experiència. Per
tal que siguin fidels i respectuoses amb el poder i la saviesa pròpies de cada
àtom que configura aquest món. Les paraules que utilitzem han de ser tan amples
i intenses com la realitat que habitem. És per això que és important escollir
unes bones paraules, les millors i més excepcionals, perquè aquestes són els
maons amb els que construïm la versió que vivim de la realitat. El millor regal
que ens podem fer és utilitzar els mots que potenciïn la persona que
veritablement volem esdevenir. Aquells que ens facin sentir estimats i beneïts.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9191560308656481886.post-78400572849752410472021-05-13T12:59:00.001+02:002021-05-13T12:59:35.210+02:00Tot allò que diem en silenci<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs0hcEIqQd6zdAzCopuYr8Xm10CbTCdU8Xn1teHx8U1tu9xUTmuRX48xOmvGITAVXQa0YQ_OIYdAocB1wYFhGxTVw9Lo6amhQNLszWK1DaG9aY3UUxL1d6B9rgSDB_-Cd4pIp5ckxdUME/s275/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs0hcEIqQd6zdAzCopuYr8Xm10CbTCdU8Xn1teHx8U1tu9xUTmuRX48xOmvGITAVXQa0YQ_OIYdAocB1wYFhGxTVw9Lo6amhQNLszWK1DaG9aY3UUxL1d6B9rgSDB_-Cd4pIp5ckxdUME/s0/descarga.jpg" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nostra presència
és comunicació. Allò que som parla als altres i els dona una informació. Estem
enviant missatges contínuament: la nostra postura, la nostra mirada, el ritme
de la nostra respiració, els nostres gests, etc. De fet, l’investigador Albert
Mehrabian va descompondre en percentatges l’impacte dels missatges: 7% es
verbal, 38% vocal (to, matisos i altres característiques) y un 55% senyals i gestos.
Es a dir, un 93% de la nostra comunicació és no verbal. El nostre organisme
parla per nosaltres. Allò que som comunica molt més que allò que diem. Per
aquest motiu, estic convençuda que si volem donar un missatge concret, és molt
més efectiu viure’l, encarnar-lo, experimentar-lo físicament, que no pas
expressar-lo, aïlladament, de forma oral. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Us poso un
exemple: molts pares i mares volen ser els millors pares del món, volen
transmetre pau i felicitat als seus fills. I ho volen fer de moltes maneres,
fan cursets i segueixen metodologies per comunicar amor i alegria a la seva descendència.
I sabeu com aprenen els infants a ser feliços i confiats? Veient als seus pares
experimentar la felicitat i la confiança. Són les vivències les que eduquen els
nens i nenes no pas la informació verbal que els aboquem. Ells llegeixen
comportaments, actituds, sentiments, emocions que els aporten una informació
molt més transcendental que les paraules que els adrecem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Allò que som és
el missatge. El nostre cos ho diu tot per nosaltres. Hi ha persones que ens fan
sentir serenitat, benestar i relaxació. La seva presència ens comunica un estat
d’ànim, una intenció, que el nostre organisme desxifra i sent. Cada persona és un
llibre obert amb tot d’informació disponible sobre la seva experiència i la
seva història. Cada cos representa un relat que podem llegir mitjançant les seves
formes i els seus moviments. Els seus ulls ens parlen, la pell ofereix detalls de
les vivències, el ritme cardíac expressa una actitud vital. Potser ens havíem
pensat que som el canal i allò que diem o escrivim es el missatge. Tanmateix,
tots nosaltres som coneixement que viatja per allà on transitem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El missatge que
enviem no es racional ni intel·lectual. Els arbres no tenen sistema nerviós,
però bé que parlen i s’expressen entre ells i amb nosaltres. Un gat o un gos no
pensa racionalment però es comunica clarament. La vida es llenguatge. Els seus
colors, textures, formes, composicions, temperatura, tonalitats, ens diuen
moltíssimes coses. Es una saviesa incorporada en cada àtom, en cada cèl·lula,
que és inherent a la vida. El coneixement i la informació estan a tot arreu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tot allò que existeix transmet un missatge. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Som missatges amb
cames, això és el que constato. Ser fidels a la nostra pròpia essència fa que
el missatge sigui coherent amb qui som. Experimentar allò que volem transmetre
es el que fa que el contingut arribi de ple. Exercitar els nostres valors es el
que els fa poderosos. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Viure d’acord amb
allò que som fa que el nostre missatge sigui directe i impacti en els altres. Es
tracta que la vida que som s’expressi clarament mitjançant el nostre organisme.
Que allò que diem en el llenguatge de l’existència sigui un cant a la bellesa i
la felicitat. Enfoquem la nostra atenció a generar una comunicació que evoqui
el sublim, que celebri i enalteixi el que som mentre crea una experiència
perfecta d’amor i plenitud. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vivim de tal
manera que la nostra presència sigui una celebració de la existència, que
convidi a estar en pau amb l’essència de la vida, que encomani entusiasme,
optimisme i vitalitat. La nostra puresa ens permet ser transparents al miracle de
la vida. <o:p></o:p></span></p>Pellapellhttp://www.blogger.com/profile/17514963404943674142noreply@blogger.com1